La pregunta no és retòrica. Demana respostes. Potser caldria formular-la en futur –quan serà?–, perquè actualment ja es veu que no hi ha magistrat ni tribunal que jutgi els que pretenen en va ser botxins de l’independentisme i del sobiranisme, vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica, el dret a la privacitat, a la justícia, a protestar sense violència, etc.
La justícia espanyola no ha passat la prova del cotó fluix. A casa seva, ja es veu, són amos i senyors de fer el que els plagui. No hi ha llei que els aturi. Els emparen el Gobierno, l’oposició quasi en bloc, la monarquia, els mèdia de la capital del Reino, les grans empreses i el gruix de la població de l’Estat. Però quan han hagut de recórrer a Bèlgica, a Finlàndia, a Dinamarca, a Suïssa, al Regne Unit, a Alemanya, països que no han mostrat gens de simpatia pels anhels de llibertat de Catalunya, se’ls ha vist el llautó. Els l’ha vist tot Europa. Tot el món. I ara busquen subterfugis per intentar aconseguir el seu objectiu, que és empresonar –i, si pot ser, llençar la clau– totes les persones que han liderat el projecte que està destapant a ulls del món les vergonyes d’Espanya.
Però ni això els atura. El seu deliri fa que ara ataquin els CDR i els acusin d’organització terrorista!, que és tant com dir que la meitat de la població de Catalunya és terrorista. Algú hauria de poder noquejar aquesta espiral repressiva pròpia de la dictadura que crèiem ingènuament haver deixat enrere. Algú hauria de poder jutjar els magistrats que obvien el seu jurament d’imparcialitat i que aboquen tota la seva bilis, acumulada durant quaranta anys, sobre un poble que no reclamava res més que votar, que decidir democràticament el seu futur.
Per tot això i per molt més, perquè el que està passant des de fa mig any a Catalunya és injust; perquè és injust tenir empresonades –o exiliades– persones per les seves opinions polítiques, diumenge al migdia hi ha convocada a Barcelona una nova gran manifestació unitària que ja es pot afirmar que serà massiva (hi ha més de 500 autocars confirmats), que compta amb la implicació del gruix dels agents socials més importants del país. El lema, “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!” ja ho diu tot. Tot demòcrata s’hi hauria de sentir interpel·lat.
