Ja fa dies es va avariar/aparcar sine die el ferri que feia el trajecte marítim de Sitges a Barcelona i viceversa. Deixant a banda la no adequació ni l’organització de l’únic vaixell que feia el trajecte, la idea d’un corredor marítim sempre m’ha entusiasmat (deu ser a causa del meu origen de La Geltrú). Tenim a tocar una autèntica via –lliure de peatges, sense límit de carrils, sense saturacions ni cues, sense manteniment i ja construïda des dels orígens dels temps– que només utilitzem a l’estiu per remullar-nos una mica: el mar.
Recordo un dels viatges que vaig fer fa temps a les illes gregues, i que vaig dedicar uns quants dies a recórrer en ferris locals les illes properes. Vaig observar com s’hi feien aquests desplaçaments diaris i em va sorprendre la rapidesa i organització dels grecs (no tenien cap més remei) de connectar-se entre les illes. En escassos minuts desembarcaven per un cantó vehicles, camions i vianants, mentre per l’altra banda embarcaven els altres usuaris, en perfecta harmonia i organització. I així cada dia.
Des d’aleshores penso que tenim una via de comunicació propera i infrautilitzada, que ja feien servir fenicis i romans, que podríem aprofitar com a corredor marítim i que podria alleugerir la ja fa temps col·lapsada ronda litoral, entre altres.
Deixo aquesta idea a l’aire perquè la recullin les administracions, catalanes o estatals, i de Madrid en concret -en la qual recau curiosament la responsabilitat marítima- encara que com tots sabem “en Madrid no hay playa… vaya vaya”.
Bromes a part –o no– algun dia haurem de fer servir el mar no només a l’estiu per remullar-nos el cul i recollir turistes. Dixit!!
Xavier Paretas Biarnés
Vilafranca del Penedès
