Al món es parlen més de 6.000 idiomes, segons la Unesco. La diversitat de llengües és una part essencial de la riquesa de la humanitat, és sinònim de cultura, tolerància i multiculturalitat. L’ús i l’aprenentatge d’idiomes ens converteixen en éssers humans universals i ens capaciten per superar les fronteres geogràfiques i culturals.
En el context actual, en un món totalment globalitzat i interconnectat, la comunicació transcultural s’ha convertit en una necessitat; dominar més d’un idioma esdevé una habilitat molt valorada en l’àmbit laboral, acadèmic i també, evidentment, cultural. Cada idioma té la seva pròpia riquesa i història, per la qual cosa quan s’estudia una nova llengua no només s’adquireix capacitat de comunicar-se amb més persones, sinó que també s’aprèn una nova cultura. En definitiva, els idiomes ens fan universals.
Acabem d’apuntar que al món es parlen al voltant de 6.000 llengües. Ara bé, gairebé el 75% dels parlants de la població mundial es reparteixen en només 23 idiomes (vegeu el gràfic adjunt). Amb més 1.120 milions de parlants, el xinès mandarí (l’estàndard) és la llengua que més es parla i la que encapçala el rànquing. La segueixen l’espanyol, amb 480 milions de parlants nadius, i l’anglès en tercer lloc. No obstant això, si es compten els parlants nadius i no nadius d’anglès, aquest idioma se situaria al capdavant de la llista. L’anglès és, per tant, l’idioma que s’utilitza majoritàriament en la comunicació internacional. D’aquí que sigui indiscutible la necessitat de conèixer-lo bé i dominar-lo per moure’s en un entorn globalitzat.
1. Més enllà de la llengua
Com hem indicat de bon començament, conèixer idiomes és enriquir-se en tots els sentits. Permet endinsar-se en una nova cultura, millorar la capacitat comunicativa, crear ponts… i és, evidentment, una eina imprescindible per tenir més oportunitats a l’hora d’accedir al mercat de treball o millorar les competències laborals. De fet, dominar una o diverses llengües estrangeres és un requisit gairebé imprescindible en moltes ofertes de feina.
A banda de tots aquests beneficis, en l’àmbit cognitiu l’aprenentatge de nous idiomes aporta aspectes molt positius, especialment si es comença des de petit. Està científicament provat que els infants bilingües tenen capacitats d’aprenentatge, anàlisi, resolució de problemes matemàtics i creativitat més desenvolupades que la mitjana dels infants que creixen amb una única llengua materna. En aquest sentit, un estudi publicat al The Journal of Neuroscience va investigar la capacitat cognitiva en adults bilingües. Les dades van mostrar que aquells que parlaven dues o més llengües des de la infància tenien més flexibilitat cognitiva que els que només en parlaven una. És a dir, els bilingües tenien més facilitat d’adaptació en un context nou o imprevist, resolent els problemes amb més rapidesa i eficàcia. I és que, ja ho diuen, aprendre un idioma és per a tota la vida.
Per aprendre un idioma l’ideal és sempre rebre classes de la mà de professors experts que segueixen un pla pedagògic i acadèmic que permet optimitzar els recursos i esforços que cal destinar-hi. Partint d’aquesta base, posteriorment es poden anar afegint experiències que permeten enfortir el coneixement de l’idioma (estades a l’estranger, grups de conversa…). Justament, en aquest Tema de la Setmana recollim el testimoni de dues veïnes de les nostres comarques que ens apropen a la seva experiència en l’aprenentatge de l’anglès, en el cas de l’Anna Mititieri, i de l’anglès i el xinès, en el de l’Andrea Navarro.
2. El xinès, una llengua de futur
El xinès mandarí el parlen, com hem anotat, més de mil cent milions de persones a tot el món i, com que la Xina és una de les primeres potències econòmiques, és un dels idiomes més utilitzats també en els negocis internacionals i la diplomàcia. De fet, el gegant asiàtic juga un paper cada cop més rellevant en l’economia mundial i es calcula que als voltants de l’any 2030 passarà a ser la primera potència mundial. Empreses d’origen xinès estan cada vegada més presents arreu del planeta i d’aquí que aprendre xinès mandarí sigui una tendència a l’alça per a moltes persones que volen treballar-hi. Igualment, i sense oblidar que l’anglès manté la seva hegemonia com a primera llengua internacional, són moltes les empreses occidentals que requereixen treballadores i treballadors amb coneixement també del xinès.
En un món cada cop més interconnectat, sumar a l’anglès el coneixement del xinès mandarí s’ha convertit en un actiu inavaluable per a aquells que volen tenir èxit en entorns empresarials i diplomàtics internacionals. Aquestes habilitats no només permeten als empleats comunicar-se efectivament amb col·legues i clients xinesos, sinó que també els obren oportunitats de negoci i col·laboracions internacionals.
Aprendre xinès mandarí per qualsevol persona occidental resulta un exercici molt diferent del d’adquirir competències en moltes altres llengües. Els seus símbols, les múltiples interpretacions i, sobretot, l’escriptura, fan que el seu aprenentatge sigui una mica més complex. Fent-ho, però, s’obtenen no només habilitats lingüístiques, sinó que serveix per conèixer més profundament una cultura amb més de cinc mil anys d’història.
3. “He connectat amb persones d’arreu del món i he conegut realitats diferents que, sense l’anglès, no estarien al meu abast”
Andrea Navarro, 24 anys, tècnica en relacions internacionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Que l’anglès obre portes és un fet. Si més no va obrir les de l’Andrea Navarro, una jove garrafenca que va començar a estudiar l’idioma des de ben petita per acabar dedicant-se, amb només 24 anys, a la gestió d’afers internacionals.
Actualment, l’Andrea treballa com a tècnica en relacions internacionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona dissenyant, impulsant i gestionant projectes de cooperació. Però més enllà de ser “una eina de treball”, Navarro assegura que aprendre anglès “ha enriquit” la seva vida personal: “He connectat amb persones d’arreu del món i he conegut realitats diferents que, sense l’anglès, no estarien al meu abast”.
A través de la música
La relació de l’Andrea amb l’anglès ve de lluny. El seu primer contacte amb l’idioma va ser a l’escola, però el vincle es va fer més fort durant la seva adolescència, quan començà a seguir el grup de música britànic One Direction. “Pot semblar una cosa molt absurda”, diu Navarro, “però el meu fanatisme em va portar a passar pel sedàs les lletres de les seves cançons”. Li va servir per aprendre paraules noves, practicar la pronunciació i, sobretot, per interactuar amb gent d’altres països que, com ella, eren seguidors de la banda. “Vaig fer tants lligams que, gairebé sense adonar-me’n, l’anglès va començar a tenir un paper cada cop més important en la meva vida”, afegeix.
Al cap d’uns anys va anar a una acadèmia, la qual cosa li va permetre posar els fonaments i millorar l’anglès “de forma exponencial”. Aleshores va tenir clar que el seu futur acadèmic havia de girar al voltant dels idiomes i, en concret, de l’anglès. Per això va estudiar Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra, una carrera que s’imparteix íntegrament en anglès i en la qual Navarro va “perfeccionar” l’idioma. “Al principi no entenia res del que deia el professor; era incapaç de parar atenció i prendre apunts al mateix temps”, recorda. “Però van anar passant els dies i vaig acabar ‘pensant’ en anglès”, diu rient.
La garrafenca va complementar els seus estudis amb una estada de tres mesos a Singapur –havia de ser mig any, però l’esclat del coronavirus va fer que tornés abans del que estava previst. Aquesta beca de mobilitat internacional va ser el seu primer gran viatge, una prova de foc per posar en pràctica tot allò que havia après durant tant de temps. “L’idioma no va ser una barrera”, diu Navarro, tot i que admet que viure en un altre país fa que “interioritzis del tot l’idioma”: “Saps molt d’anglès fins que has d’anar al metge i dir-li que et fa mal alguna cosa”.
L’anglès ha esdevingut una peça indispensable en el seu dia a dia. “Quan surto de casa al matí escolto pòdcasts en anglès i, en arribar a la feina, el primer que faig és donar un cop d’ull a les newsletters per assabentar-me de tot el que està passant a Brussel·les”, detalla. De fet, bona part de la seva jornada laboral es desenvolupa en anglès.
Nous reptes
Més enllà de l’anglès, la seva passió per aprendre nous idiomes l’ha portat a aprendre el francès i, des de fa uns anys, també el xinès. Un idioma que ha anat guanyant pes al mercat internacional i que Navarro veu com “una oportunitat” no només laboral, sinó personal. “Vull estudiar tants idiomes com pugui perquè és una manera d’entendre la història d’un país i la seva cultura”, assenyala.
Va començar a estudiar xinès durant la carrera i des de llavors assegura que l’idioma l’ha “atrapada”: “L’estudio per plaer, perquè em ve de gust”. I és que gràcies al xinès ha aconseguit fer realitat un somni: fer una estada a la Xina.
No s’ho va haver de pensar massa per fer la motxilla i marxar sola cap a la Xina, un país “de contrastos” que li ha permès viure “un xoc cultural espectacular”. Pel que fa a l’idioma, Navarro explica que “la llengua no és només una eina de comunicació, sinó també una mostra de respecte cap als locals”. És per això que s’ha proposat continuar estudiant-lo i, per què no, tornar a la Xina en un futur no massa llunyà.
4. “El dia que entens un acudit o un refrany dius: ara ja sé anglès!”
Anna Mititieri, 51 anys, suport de compres i cap de logística
a l’empresa familiar
Una de les experiències més transversals quan es té la base d’un idioma és la d’anar-se’n a fer d’au-pair, és a dir, anar a viure temporalment a l’estranger amb l’objectiu d’aprendre la llengua i alhora tenir cura dels infants d’una família i ajudar amb les tasques domèstiques. Aquesta feina es veu, entre la gent jove, com una oportunitat per poder anar a un país estranger sense pràcticament cap despesa, guanyar diners i aprendre o perfeccionar un idioma, a més de poder conèixer de primera mà la cultura i els costums d’aquell país.
L’Anna Mititieri fa vint anys va marxar a Notting Hill (Londres) a fer d’au-pair. Ja tenia vivències d’estades més curtes a Anglaterra, de tres setmanes a l’estiu. En aquell moment, es va adonar que no dominava l’anglès com ella es pensava. “Les acadèmies i les escoles d’idiomes són molt importants per tenir una bona base gramatical i de vocabulari, però fins que no vas a l’estranger no aconsegueixes entendre les persones de parla anglesa”, apunta. “Quan estàs allà t’has d’espavilar molt, deixar la vergonya enrere: preguntar pel lloc on està ubicada una plaça o un carrer, o anar al metge i explicar-li que et fa mal el coll. Són situacions que et trobes en el teu dia a dia i hi has de fer front”, indica.
Va arribar a Anglaterra el mes d’agost i es va apuntar a una escola d’idiomes per agafar més nivell abans de llançar-se a la piscina. Unes classes que va mantenir al llarg de la seva estada. “Allà em van preparar molt bé, hi vaig estar ben bé vuit mesos”, explica l’Anna. El mes de setembre va començar la seva experiència com a au-pair, tenint cura de tres nenes de 7, 10 i 13 anys. “Amb el temps vaig començar a notar una gran millora. Les converses amb la família es van fer més fluides”, relata. “Vaig arribar amb un nivell B1 (First), i vaig marxar amb un C2 (Proficiency)”, assegura. Una vivència que recomana sense cap mena de dubte, “ser au-pair és molt més que una experiència laboral, és una oportunitat per créixer personalment i professionalment, trencar amb les barreres lingüístiques i les diferències culturals”, manifesta. “Si tens la possibilitat d’estar-te allà sis mesos, no n’estiguis tres. Com més hi estàs, més aprofundeixes”, afegeix.
Per tant, l’experiència de ser au-pair no es tracta només de la cura dels infants i de començar una vida en una nova ciutat. Va més enllà. Permet conèixer un idioma estranger, enriqueix la comprensió cultural i fomenta la connexió amb altres persones. “El dia que entens un acudit o un refrany dius: ara ja sé anglès!”, conclou.
