Doncs sí. La injustícia espanyola segueix el seu curs i sense aturador. Se la representa amb la imatge d’una deïtat romana, femenina, amb els ulls tapats per una bena, en una al·legoria al fet que la justícia és igual per a tothom, que no distingeix entre pobres i rics, entre immigrants i nadius, entre policies i gent de carrer, entre acusació i acusat. Però vet aquí que la justícia espanyola devia tenir la bena fluixa i se li ha arriat galtes avall, perquè les simples comparances no admeten ombra de dubte.
Aquesta setmana hem assistit al mig espectacle mediàtic de l’empresonament del cunyat del rei. Mig perquè, a diferència de desenes de casos que als lectors els vindran a la memòria, no s’ha difós cap imatge de la seva entrada a la presó. En primer lloc perquè no es va fer públic on ingressaria fins que ja era dins; i tampoc cap televisió va rebre aquest cop la filtració. Així, mentre la Guàrdia Civil realitza operacions “secretes” d’escorcoll i detenció en què mitja hora abans ja hi ha tot un estol de càmeres de retén esperant, a Àvila res de res. A més, l’estafador empresonat ha pogut triar garjola (pot anar qualsevol altre home a una presó de dones?) i disposa de tot tipus de luxes d’acord amb el seu estatus familiar. En canvi, pels pobres immigrants que no han comès cap delicte, només fugir de la misèria i de països en guerra, les seves esperances passen per eludir com sigui l’ingrés en un CIE com el de l’Hospitalet, on resten retinguts, tots apilats en condicions infernals, a l’espera que siguin expulsats del país. Per no parlar de la presó preventiva d’Urdangarín a les estacions d’esquí de Suïssa, talment com Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull, en aquest cas entre reixes i sense judici per haver obert un procés polític i pacífic a favor del dret a decidir. També hem vist recentment el contrast del que passa quan el guàrdia civil és l’agressor (La Manada) o l’agredit (joves d’Altsasu); o l’exageració de les condemnes als rapers Valtonyc o Pablo Hásel, vulnerant el dret constitucional a la llibertat d’expressió.
En fi, que la justícia és igual per a tothom. Igualeta igualeta.
