Doncs no necessàriament. De fet, tant entre els autòctons com entre els immigrats hi ha bona gent i delinqüents. Només recordo un cas explícit, quan Fidel Castro va enviar una riuada de penats i delinqüents a Miami per intentar desprestigiar l’oposició cubana refugiada als EUA.
El problema apareix quan una persona, autòctona o immigrada, és reincident, acumula més de tres delictes continuats, i fa del delicte el seu modus vivendi.
Quan es nega informació sobre els autors és quan es dona peu als rumors.
Cal acollir bé tota la immigració, la legal i la irregular, en drets i deures. Castigar els governs dels països d’origen autoritaris i corruptes, fomentar la contractació en origen per subvencionar el treball i no la desocupació i assegurar una bona formació lingüística, cultural i de civisme. Juntament amb una política de redistribució justa (recursos) I coherent (territorial) en la qual els que fins ara no s’han distingit pel seu acolliment –Castella la Manxa, Aragó, La Rioja, on no s’ha acollit mai ningú– rellevin països com els catalans amb sobreexcés.
Perquè els països on es prefereix tenir mascotes que tenir fills bé s’haurà d’encomanar la feina a persones treballadores i emprenedores de fora. Si som capaços de fer complir les lleis i la integració i tenim una actitud coherent (basada en els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat i de fer fora l’integrisme de l’espai públic), no farem com l’extrema esquerra bonista que fa del nacionalpopulisme de l’extrema dreta els màrtirs de la seguretat.
Ben cordialment,
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
