Podem afirmar que el Penedès és l’únic territori que ens hem mobilitzat per defensar els nostres drets, reflex d’una ciutadania activa, crítica i apoderada. Ho hem fet durant setze llargs anys reivindicant alhora una nova cultura de govern basada en la participació ciutadana i en la concertació en els governs locals.
Però malgrat el reconeixement que hem assolit amb les lleis del Parlament de Catalunya, no podem estar satisfets, transcorreguts onze anys des de l’aprovació de l’àmbit i quatre des de la de la vegueria.
Ara, el 2021, el territori penedesenc segueix molt estressat, en part per no tenir el Pla Territorial propi i per les greus mancances en la política territorial vigent, presonera sovint de visions sectorials, de la pressió d’interessos privats i dels mateixos partits polítics. Ens cal, doncs, fer emergir iniciatives cíviques i professionals més innovadores i creatives.
Demanem al nou govern que desplegui les competències bàsiques recollides en l’Estatut del 2006 i en la Llei de Vegueries 30/2010 (tot i la moratòria tècnicament vigent) i que encarrili la llei electoral catalana amb unes circumscripcions que permetin al Penedès elegir els seus propis representants. I donar l’impuls definitiu a les vegueries, que pot ser un dels temes de la “taula de diàleg”, deixant enrere províncies i diputacions, per democratitzar els consells de vegueria, i avançar cap a un model territorial que sigui localment i globalment més sostenible, aplicant així les directrius de l’Agenda 2030.
Fèlix Simon
Pro Vegueria Penedès
Estic perdent l’esperança que mai hagin vegueries. Una pena.