Dijous 10 de maig, 1/4 de 6 de la tarda, carrer Sant Antoni, trec tiquet de la zona blava. Només necessito cinc minuts i poso l’import mínim. Malauradament, sense adonar-me el col·loco dins el cotxe al revés. Cinc minuts més tard torno al cotxe i m’adono que el tiquet està al revés i que tinc una multa.
Em dirigeixo primer a la Policia Local i després a la persona que ha lliurat la multa per ensenyar el tiquet i explicar que per mala sort en posar-lo havia quedat al revés. En ambdós casos vaig rebre la mateixa resposta: “Has comès un ERROR i t’han posat una multa, pots fer dues coses o bé pagar-la ara que són 5,15 euros o bé presentar un recurs, però sàpigues que si no el guanyes n’hauràs de pagar 30”. De res va servir ensenyar el tiquet i mostrar que encara estava dins del temps que havia pagat. Amb gran perplexitat i amb un immens sentiment d’injustícia vaig fer efectiu el pagament de la multa.
Ahir em va tocar viure un episodi desagradable al meu poble natal, de res serveix donar explicacions, de res serveix intentar resoldre un descuit. En què s’està convertint la societat en què vivim? Més que mai vaig sentir que les paraules estan buides, que l’empatia s’ha perdut i que l’única via per resoldre un incident és penalitzant-lo. Tinc la frase “has comès un error” donant tombs al cervell. He buscat la definició d’error: “Acció d’allunyar-se del ver, del just”. I em pregunto si la meva acció es va allunyar gaire del que és just i em pregunto també on és l’oportunitat de defensar-me sota l’amenaça d’haver de pagar un import superior de multa.
Victòria Burgués Andreu
Sant Sadurní d’Anoia
