Diuen els experts que la inflació és positiva si és limitada, no més del 2%, però que no n’hi hagi, o que hi hagi deflació, és negatiu per a l’economia. Se’n lamentaven, els anys de crisi en què els preus no anaven a l’alça. Es considera que l’increment sostingut de preus afavoreix l’economia o, dit d’altra manera, el consum. Si els preus van avall, la gent no compra, s’espera que continuïn baixant per comprar més barat, i l’economia s’atura. Al contrari, si els preus han de pujar, no ens esperem a consumir, perquè demà serà més car.
Ara ens trobem en un moment d’inflació alta. Molt alta. I no hi ha cap guru dels números que gosi aplaudir-ho. Perquè seguint la mateixa lògica capitalista, quan els preus pugen com l’escuma, la ciutadania té cada vegada menys capacitat adquisitiva i, per tant, pot comprar menys coses. I, esclar, les empreses també ho pateixen. En resum, ens estem empobrint. És el que està passant ara. Dimecres el govern de l’Estat va fer públiques les dades del mes de març, que situen l’increment de l’IPC en el 9,8%. I possiblement, al ritme que va, en el temps d’escriure aquestes línies ja hagi arribat als dos dígits.
Espanya, Catalunya, no estan en guerra. No hi cauen bombes ni míssils, no hi ha edificis enderrocats, no hi ha combats, però els efectes de la guerra a Ucraïna no els veiem només amb els refugiats que fugen de les bales russes. En un món globalitzat, hiperconnectat i multidependent, el fet que una economia tan potent com la russa entri en conflicte passa factura a tot el món. Almenys als països que, encara que no sigui directament, hi planten cara. No hi fa res que importem poc de Rússia. Els efectes hi són igual.
Fa molts anys que sabem que hi ha canvi climàtic i que entre els grans causants hi ha els combustibles fòssils. I s’ha fet ben poc per canviar-ho. Rússia és un gran exportador de gas i de petroli, i ara en fa pagar… anàvem a dir les ganes, però millor dir-ne la necessitat. I això ho fa pujar tot. Avui omplir el dipòsit del vehicle o la factura mensual de la llum costa el doble que fa uns mesos. I hom no en pot prescindir. Volem calefacció i cal gas. Els transports van principalment amb gasoil (gran escalfador de la Terra), ara és més car, i és lògic que els preus de tot el que es transporta s’apugi. Estem lligats de mans i peus.
