En el compàs d’espera fins que Quim Torra sigui inhabilitat per part del Tribunal Suprem per no haver retirat, en període electoral, una pancarta que no demanava el vot per ningú sinó que reclamava la llibertat dels presos polítics catalans, el mateix president de la Generalitat anuncia que no té intenció de convocar eleccions anticipades, i el president del Parlament Roger Torrent diu que ja ho farà ell quan en tingui la potestat. JxC, en construcció i encara sense candidat públic, seguirà dilatant tant com pugui la convocatòria, mentre que ERC, amb aspiracions de guanyar unes eleccions catalanes i tenir president propi per primer cop des de Tarradellas, frisa per fer-la al més aviat possible. Tactisme per part dels dos partits, disfressat d’estratègia, en un moment que torna a ser greu per a la democràcia; un altre fet històric, inèdit fins ara, com és la previsible inhabilitació d’un president de la Generalitat de Catalunya. El poder judicial tronat, per damunt de la voluntat democràtica. Un altre cop.
A Espanya, mentre una presidenta del Parlament és a la presó per permetre un debat en seu parlamentària; dos líders de la societat civil hi són per emparrar-se dalt d’un cotxe i demanar a uns manifestants que pacíficament i amb civisme se’n vagin cap a casa; mentre tenim un president de la Generalitat, diversos consellers i líders de partits a l’exili, i ara aviat un president inhabilitat per penjar una pancarta, els hereus del franquisme que mai han renegat del seu ideari retrògrad són al carrer, al Congrés, al Senat i dicten sentències.
Feia falta, fa falta, i molt, una autèntica llei de memòria democràtica. Dimarts el Govern de PSOE-Podemos en va aprovar l’avantprojecte, i veurem què n’acaba quedant. La llei d’amnistia de 1977 es va voler convertir en una llei d’amnèsia i quan s’havia de fer, no es va fer un treball profund per erradicar de la societat unes maneres de pensar travades amb 40 anys de dictadura i que havien calat molt fondo. Jutges dicten, però àmplies capes de la societat hi combreguen. Ara en veiem les conseqüències, de mica en mica tornen a sortir. Caldrà molt més que anul·lar els judicis del franquisme, entre ells el sumaríssim a Lluís Companys; rentar-li la cara al Valle de los Caídos, exhumar fosses i il·legalitzar l’apologia del franquisme, per fer cau i net en un estat que no vol fer cau i net. Al capdavall, els jutges acaben tenint l’última paraula.
