Interpretant els ibers

La Ciutadella Ibèrica està situada al damunt d’un petit turó de 15 metres d’altura, a llevant del barri marítim de Calafell, i va ser construïda sobre un assentament del segle VI aC. A partir del segle V aC va ser objecte d’una sèrie de reformes consistents bàsicament en la construcció d’una poderosa muralla, possiblement inspirada en models de la Magna Grècia, i en una organització interna de carrers al voltant dels quals es distribuïen una dotzena de cases que pertanyien a una elit de guerrers i al personal que es trobava al seu servei. L’edifici més important era la casa del cabdill, ubicada al punt més elevat del turó.

L’assentament formava part del territori ocupat per la tribu ibera dels cossetans. La seva capital era la ciutat de Kesse, l’actual Tarragona, al voltant de la qual s’articulaven un seguit d’assentaments dispersats per les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès fins a les primeres estribacions del massís del Garraf. Es creu que hi havia tres subcapitals situades als jaciments del Vilar (Valls) i d’Adarró (Vilanova) i a l’actual veïnat de Masies de Sant Miquel, al terme municipal de Banyeres del Penedès, en una extensió de 4 hectàrees encara per excavar.

D’aquesta darrera subcapital depenien petits assentaments especialitzats. N’hi havia que es dedicaven a l’explotació del mineral del ferro, com és el cas del jaciment de Les Guàrdies del Vendrell; altres, de fet la majoria, estaven destinats a l’explotació agrícola (el més ben conegut és el Fondo del Roig de Cunit); i altres exercien la funció de control del territori i de l’arribada de productes comercials per mar. Aquest és el cas de la Ciutadella Ibèrica. Hi arribaven productes procedents de tota la mar Mediterrània, especialment de l’àrea de Cartago, Eivissa, el sud de la península Ibèrica, Grècia, la península Itàlica i el sud de França.

Per entendre aquesta funció comercial que van adoptar els cossetans cal explicar el contacte establert amb els fenicis, els grans comerciants per excel·lència de l’època junt amb els grecs. Els fenicis van arribar a Catalunya al segle VII aC amb l’objectiu de buscar nous proveïdors per les seves ciutats, que eren deficitàries en molts productes, especialment en cereals. I van veure en el territori una oportunitat per produir excedents que poguessin exportar a canvi d’objectes de luxe com alguns tipus de ceràmica o el vi.

La seva arribada va comportar canvis importants en la societat. No només es va deixar enrere l’agricultura de subsistència sinó que es van començar a crear unes elits dominants que eren les encarregades de controlar els excedents que produïen els assentaments camperols i de negociar els intercanvis comercials. Va ser en aquest moment quan la Ciutadella va patir les majors transformacions. Es va reduir l’espai del poblat per fer unes muralles més potents. Però no pas per defensar-se d’enemics externs, sinó de la mateixa població camperola a qui tenien sotmesa. Ho demostra el fet que la muralla no està pas orientada cap a mar sinó cap a l’interior.

A finals del segle III aC la Ciutadella Ibèrica es va veure afectada per un gran conflicte bèl·lic que va sacsejar tota la Mediterrània: la segona Guerra Púnica, que enfrontà cartaginesos i romans en una batalla darrera de la qual hi havia una lluita pel control comercial i econòmic. Tot i que no s’ha pogut determinar amb claredat si la Ciutadella va participar activament en aquest conflicte, es creu que la tribu ibera dels cossetans estava sota la influència de Cartago perquè a Kesse hi tenia el seu quarter el cunyat d’Anníbal, un estratega militar conegut per les seves grans gestes. Va ser ell qui va aconseguir creuar els Pirineus amb un exèrcit d’elefants amb l’objectiu d’arribar a Roma. Tot i que els cartaginesos van sumar importants victòries, finalment Roma es va endur la contesa i els romans es van fer els amos i senyors de pràcticament tota la península Ibèrica.

L’any 197 aC es va produir una revolta de les tribus iberes de l’actual Catalunya contra el poder de Roma, que estava establert a Empúries. Un nombrós exèrcit, encapçalat pels ilergets, la tribu més refractària a Roma, es va dirigir a Empúries amb la pretensió de derrotar l’invasor. Els romans, però, els van esclafar i la majoria de guerrers van morir en la lluita. Als seus poblats només hi restaven dones, nens i ancians. I Cató, el general romà destinat a Empúries, va amenaçar amb la destrucció de tots els poblats ibers i la mort dels seus supervivents. Aquests, temorosos de les amenaces, van desmantellar les muralles de les seves poblacions i es van refugiar a les muntanyes.

L’ensorrament de les muralles de la Ciutadella Ibèrica es documenta en aquest període, motiu pel qual alguns historiadors pensen que els seus habitants van prendre part en la batalla d’Empúries. Un altre possible indicador és la troballa d’una habitació tapiada dins la qual s’havia celebrat un sacrifici ritual. S’hi van localitzar tres caps de gossos llop, els animals totèmics dels guerrers ibers, i recipients d’ofrenes datats al voltant del 200 aC.

Tot i que aquest fet històric va suposar l’inici del declivi de la Ciutadella, la seva vida encara es va allargar uns anys més. I és que un grup de colons, probablement romans, es van establir al damunt de les restes abandonades durant un breu període de temps. Posteriorment es van traslladar a la plana del Vilarenc, molt més propera als camps de conreu. Es creu que la Ciutadella va ser abandonada de forma definitiva el segle I aC.

La Ciutadella Ibèrica destaca més per la seva reconstrucció arquitectònica que no pas per les troballes localitzades. Tot i així en unes excavacions realitzades el 2006, els arqueòlegs van descobrir les restes d’un gra de raïm del segle III aC, el més antic que s’ha trobat mai a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Aquest descobriment suposa la recuperació d’una resta excepcional i única, no només per la seva antiguitat sinó també perquè s’ha recuperat tot el fruit sencer, amb llavor, polpa i pell incloses. Aquest fet és totalment insòlit, ja que el més habitual és que es recuperi només la llavor de la fruita.

El gra de raïm, que està totalment carbonitzat, es va trobar dins la sitja que pertanyia a la casa del cabdill. Les sitges eren forats que es feien a terra per conservar els aliments, especialment els cereals, i també s’utilitzaven com a abocament de deixalles. La seva descoberta permet determinar la importància d’aquest fruit en la societat ibèrica, quan es consumia com a fruita i també es cultivava per a elaborar vi. Reforça també la hipòtesi que al Penedès fa més de 2.700 anys que es cultiva vinya de forma ininterrompuda.

L’objectiu és analitzar aquest gra de raïm quan es disposi d’algun mètode que eviti destruir la peça. El fet de conservar la polpa i la pell és clau, ja que pot aportar informació molt valuosa per esbrinar les primeres varietats de raïm que es van cultivar al Penedès.

Després de més de 2.000 anys d’oblit, la Ciutadella Ibèrica va ser descoberta el 1982 durant la construcció d’un edifici a la zona. L’any següent es van iniciar les excavacions, liderades pels arqueòlegs Joan Santacana, Joan Santmartí i Josep Pou i el 1992 es va abordar la interpretació arquitectònica del jaciment, que es va inspirar en els models dels països nòrdics, en especial del jaciment de l’edat del ferro d’Eketorp, a l’illa d’Öland de Suècia. Un model molt curós amb el tipus d’intervenció que permet diferenciar amb claredat les ruïnes originals de la reconstrucció.

Els treballs es van dur a terme seguint mètodes d’arqueologia experimental que han permès edificar amb els mateixos materials i les mateixes tècniques constructives que empraven els ibers. Tal com explica Josep Pou usaven materials que tenien al seu abast com pedres, terra, argila, arbres i canyes.

Les parets de les cases podien ser totes de pedra o tenir un sòcol de pedra sobre el qual es bastia una elevació de terra, que es podia fer de diferents maneres. O bé de tàpia (s’aboca terra humitejada dins un encofrat on és compactada), o bé de fang pastat i modelat directament sobre la paret, o bé de toves (es fan maons crus tot abocant una barrera de fang i palla dins un motlle, on es deixen eixugar i es col·loquen en obra un cop secs). Per les cobertes es disposava un llit de canyes reposant sobre bigues de fusta i es recobrien de fang barrejat amb palla.

Per a la interpretació arquitectònica els arqueòlegs s’han valgut de diversos estudis etnogràfics, sobretot del nord d’Àfrica, on avui en dia s’estan fent servir les mateixes tècniques de construcció que s’utilitzaven en època ibera. Aquests estudis han permès, entre d’altres, corregir la inclinació inicial de les cobertes o conèixer com s’han de fer els arrebossats de les parets per tal d’evitar filtracions.

A part de la reconstrucció també es va dur a terme una museografia didàctica. Així, l’interior de les cases va ser moblat amb rèpliques, tenint present els objectes originals trobats in-situ a les excavacions.

Gràcies a tots aquests treballs, els visitants de la Ciutadella poden veure i entrar a les cases, caminar pel camí de ronda de les muralles, pujar a les torres, així com examinar els objectes de la cultura material dels cossetans. El recorregut pel jaciment permet copsar de forma entenedora molts aspectes de la cultura ibera com les relacions socials, les tècniques constructives, l’agricultura i la ramaderia de l’època, com teixien i es vestien, d’on obtenien l’aigua, els rituals i sacrificis i activitats artesanals com la manipulació del ferro, la ceràmica, la producció de calç o el treball de pells i de lli.

La Ciutadella Ibèrica es va obrir al públic l’any 1995 i va ser el primer jaciment arqueològic d’època ibera reconstruït en el marc d’un projecte d’arqueologia experimental. La seva peculiaritat l’ha convertit en un actiu de turisme cultural de primer ordre. Cada any atrau uns 20.000 visitants, el 65% del qual és públic escolar.

Al seu voltant, i al llarg de tot l’any, s’hi organitzen nombroses activitats de caràcter divulgatiu com visites guiades, tallers i demostracions. Una de les que gaudeix de major concurrència és el festival Terra Ibèrica, que se celebra de forma anual l’última quinzena de juliol. Hi destaquen els espectacles de recreació històrica, en què es reprodueixen moments claus en l’esdevenir de la Ciutadella com per exemple la introducció de la moneda per pagar els mercenaris durant la segona Guerra Púnica o les discussions existents en el si del món iber entre partidaris i detractors dels romans.