Diumenge va ser un dia trist perquè vam haver de lamentar un fet luctuós que mai hauria d’haver succeït. El Moulad, la Paqui i l’Esperança circulaven per la congestionada carretera N-340 quan es va produir el fatal accident. Encara no se sap per què, però sí les circumstàncies. Les circumstancials: un dia plujós. Les estructurals: les inversions que l’Estat escatima a Catalunya i que té conseqüències, encara que per sort, habitualment no són a la curta tan dramàtiques.
Cert. Les inversions a Catalunya, quan venen de l’epicentre peninsular, sempre arriben tard o no acaben d’arribar. L’afirmació no és gratuïta. Esclar que alguna cosa fan –a banda de donar cops de porra i de justificar-ho en pro d’una epifania molt superior, com és la sacrosanta unidad de la nación, per salvar la qual tot s’hi val, fins i tot el “sacrifici” de la democràcia. Només faltaria que no es fes res; és la seva obligació. Però no passa de deixar-nos les engrunes d’un pa sec… o estovat. I qui en paga els plats trencats, sense excepció, és la ciutadania. Que Santa Llúcia conservi la vista a qui se n’adoni (tanta gent hi ha, que encara no ho veu)!
Fa fins i tot mandra repetir-ho, però és així. Catalunya no rep de l’Estat el que proporcionalment li correspon; ni en relació a la seva població, ni al percentatge de gent pobra o al llindar de la pobresa; ni per dimensions del territori; ni en funció del PIB que aporta. Cap paràmetre que s’analitzi en surt favorable.
Vegem les infraestructures. Fa anys que hauria d’haver-hi tercer fil que ens comuniqués ferroviàriament amb Europa. Només és posar una via intermèdia. No interessa. El corredor mediterrani no passaria per Madrid. Tampoc comunicar amb trens ràpids l’arc mediterrani, si un dels beneficiats ha de ser Catalunya. Abans es prioritzen línies que passen per zones semidesertes (el desert del sud d’Europa, en diuen). O obrir la possibilitat de tenir un aeroport del Prat mundialment comunicat; un aeroport de primera; no, en volen un… gran i lliure! I prou! I esclar, les carreteres… Nosaltres anem pagant peatges i els desdoblaments… ja arribaran.
