El 18 de juliol farà un any que morí Joan Marsé. He llegit força obres de Marsé i he gaudit molt amb la seva lectura. Com a santjaumenca volia destacar que Sant Jaume dels Domenys i comarca serviren Marsé, en alguna de les seves novel·les, d’escenari de determinats fets. Segur que molts lectors d’aquells països on foren traduïdes les seves novel·les desconeixien el Penedès i, no cal dir-ho, Sant Jaume dels Domenys, i encara menys alguns caserius com ara la Carronya. A algun lector se li plantejaria el dubte de si es tractava de llocs i noms reals o eren una creació de l’autor. A Rabos de lagartija, un dels personatges, parlant de la Carronya, exclama: “La Carroña. Vaya nombrecito”. A Caligrafía de los sueños, al capítol “El gorrión bajo la lluvia” explica com una sèrie de fets fortuïts foren la causa de ser adoptat pel Pep Marsé, fill de Sant Jaume, i la Berta Carbó, filla de l’Arboç, i la seva relació amb Sant Jaume l’any 1943: la vida a casa dels avis paterns, el tarannà de l’àvia Tecla, l’escola, el joc als carrers.
Així que gràcies a Joan Marsé el nom de Sant Jaume dels Domenys ha traspassat fronteres. A qualsevol estudiós de la seva obra li caldrà tenir en compte Sant Jaume i comarca.
Dolors Urgell Xambó
Barcelona
