Aquest any, el paracaigudista no s’ha estampat contra un fanal. Aquest any, Sa Majestat #elpreparao ha hagut de contemplar –a banda de la cabra– com davant seu se li estampava la bandera republicana per obra i gràcia de la Patrulla Águila, que és el nom tronat que manté l’aviació acrobàtica espanyola. Un esquadró que cada Dia de la Hispanidad (antany dit “de la Raza”) desfila per al gaudi patri de la villa y corte de la capital del regne. La nova patositat de l’exèrcit de l’aire faria gràcia, si no fos que es crema ràpidament com el paper de fumar, i el que en queda és això: un exèrcit que té com a missió “garantizar la sobiranía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional” (Constitución Española, article 8.1 dixit). Qui no té feina, cada 12 d’octubre el gat pentina.
Dos dies després del nou ridícul davant del monarca, un altre dels pilars del nostre estat democràtic, com és el Tribunal de Comptes, ha decidit embargar els béns de 28 excàrrecs del Govern català, a qui se’ls reclamen fiances milionàries (5,4 milions d’euros) per l’acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. L’objectiu segueix essent, a banda d’arruïnar-los, continuar coercint la societat catalana, en aquesta campanya orquestrada per institucions estatals de tota índole per escarmentar-nos, almenys durant tota una generació. I ja sabem que en afers de sobirania, amb els tribunals espanyols, no hi ha recursos que valguin. Ara, a Europa s’ho miren des d’un altre prisma. I això els dol.
En clau estrictament catalana, aquesta setmana s’ha sabut que el Govern farà un altre intent per posar fi als concerts amb les escoles que segreguen per sexes, és a dir, que separen nens i nenes a les aules. Ja ho havia provat un any enrere però els tribunals ho havien suspès, i ara el Departament d’Educació creu que té nova cobertura legal per posar fi a aital discriminació, que està fora de tota lògica. No hi ha cap raó educativa, d’igualtat… de cap mena, perquè nens i nenes, noies i nois, hagin d’estar separats a classe. Les escoles, totes, s’hi hauran d’adaptar. S’hi haurien d’adaptar. Però esclar, com sempre, l’última paraula la tindran els jutges.
