La casa de l’EVA

0
270

El festival de narrativa oral i tradicional En Veu Alta (EVA) està de festa. L’edició que començarà el 31 de maig al Penedès serà la número vint, una xifra rodona i gens menyspreable per a un esdeveniment que va néixer amb uns objectius ben definits i força allunyats de les característiques que marquen la majoria de festivals del territori. Com explica la directora de l’EVA, Jordina Biosca, a l’entrevista que podeu llegir unes pàgines més endavant, l’EVA ha mantingut els seus principis inalterables durant aquestes dues dècades: un festival centrat en l’oralitat i la narrativa, amb una aposta per la proximitat, el territori, la presencialitat i la comunitat.

“Nosaltres sempre busquem allò ‘micro’, i no allò ‘macro’”, resumeix Biosca. I amb aquesta premissa, l’EVA ha anat creixent al llarg d’aquests vint anys, però d’una forma raonable, lògica i sostenible, escampant-se per l’Alt, el Baix Penedès i alguns municipis circumdants (les espores) i arribant fins a Pradell de la Teixeta, on l’EVA compleix enguany també un aniversari rodó (quinze anys). Es tracta, de fet, d’un triple aniversari el que se celebra aquest any, amb els deu anys de la posada en marxa de la iniciativa de voluntariat EVA354, que exemplifica perfectament el seu caràcter.

Amb la intenció d’explicar tot això (què és l’EVA, d’on ve, què s’ha fet en aquests vint anys, amb qui ho han fet) s’ha confeccionat l’exposició La casa de l’EVA, que es pot veure al Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del 24 de maig al 9 de juny, i que després anirà a Tarragona i a Pradell de la Teixeta. A través dels diferents espais físics d’una casa i els seus objectes, els visitants podran repassar la trajectòria vital del festival, recordant experiències, vivències i personatges que hi han passat.

La inauguració de l’exposició aquest divendres 24 de maig serà l’avançament d’un festival que entre el 31 de maig i el 22 de juny deixarà més de seixanta espectacles i activitats en diferents municipis de l’Alt i el Baix Penedès, arribant també a Vilanova, Torredembarra i Sant Pere de Ribes. A continuació destaquem algunes de les propostes segons els seus eixos temàtics, a les quals cal sumar la dels telèfons de l’EVA o els murals inspirats en anteriors edicions que, amb la col·laboració de l’escola Arsenal, es poden veure en diferents parets del Penedès i el Priorat.

1. Eix literari: L’Any Guimerà, Pedrals, Vernet i els narradors gallecs

Josep Pedrals. Foto: EVA.

La vintena edició de l’Eva coincideix en el temps amb l’Any Guimerà, que commemora el centenari de la mort de l’escriptor vendrellenc. Per això hi ha dos espectacles que estan vinculats amb la figura del dramaturg. Un d’ells és Paraula de Guimerà, de Q-Ars Teatre, en què dues actrius i una pianista faran un repàs a la seva obra, a partir de poemes, fragments teatrals i conferències. Anna Güell, Tània Banús i Bàrbara Granados seran les encarregades de posar llum sobre la vida de Guimerà, en un espectacle que es podrà veure el 21 de juny a la plaça del Castell de Llorenç.

Guimerà també serà el fil conductor de L’Albert, l’Àngel i la música, una conversa sobre la creació del musical Mar i cel i del ballet de Terra Baixa entre el músic i periodista David Puertas i el compositor i pianista Albert Guinovart. Aquest últim interpretarà al piano els temes més coneguts d’aquestes obres, en una cita ineludible que tindrà lloc a l’Auditori Pau Casals del Vendrell el dia 11 de juny.

L’eix literari comptarà de nou amb la presència de Josep Pedrals, un habitual de l’EVA. En aquesta ocasió, l’expert en poesia vindrà acompanyat del músic Nico Roig, per oferir l’espectacle El vi ver, on, sota els efectes d’un bon vi, interpretaran cançons, versets i comèdies del seu “viver” particular, mentre desbarren sobre les causes de l’art. Serà el 14 de juny al Pèlag Sec de Vilobí del Penedès.

Rosa Vernet és un altre dels noms destacats d’aquesta edició. L’escriptora del Priorat presenta a l’EVA el llibre Lo mig del món, amb el qual ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona. Maria Bohigas mantindrà una conversa amb l’autora per saber tots els detalls sobre aquesta obra literària el dia 7 de juny a la Biblioteca Ventura Gassol de Calafell.

Entre els plats forts de l’eix literari cal mencionar també la proposta de les actrius Fina Rius i Imma Colomer, junt amb la dramaturga Núria Casado, que tractaran la influència de Víctor Català en Rossellini a Solitud a Stromboli. Serà el 12 de juny a l’Auditori del Vinseum de Vilafranca.

Altres propostes d’aquest apartat seran Pompeu Fabra, jugada mestra!, d’Òscar Intente, l’homenatge als poetes i artistes del sector anarquista del modernisme català que representa Absenta, de la companyia Teatre Tot Terreny, o l’espectacle en format A 3 bandes que enguany serà protagonitzat per Matís Tárraga, l’Esperanceta de Casa Gassia, i Adolfo Osta i Cati Plana.

Narradors gallecs

En aquesta vintena edició de l’EVA també tindran un protagonisme destacat els narradors gallecs. Al llarg de les tres setmanes llargues de festival es podrà gaudir de les propostes del poeta i contacontes Celso Fernández (església de Sant Pere Ad Víncula de Sant Martí Sarroca, 31 de maig), la narradora i escriptora Charo Pita (plaça del Papiolet, 1 de juny), l’escriptora i actriu Paula Carballeira, que narrarà històries de por a la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes (7 de juny), o l’actor i director Quico Cadaval, que oferirà la faula coral Vacas, guerras y curas a l’Associació Juvenil La Llar de la Recerca de Torrelles de Foix (21 de juny).

2. Eix musical: Gòspel africà, cant gregorià, cuplet, cabaret…

Aba-Taano. Foto: EVA

Tot i ser un esdeveniment centrat en la narració oral, la música no és un element estrany de l’En Veu Alta, i cada edició ens deixa una bona collita d’actuacions remarcables. Aquest any l’oferta és tan variada com interessant, començant per l’actuació a cappella de gòspel, cant africà i pop dels ugandesos Aba Taano, en el marc del projecte Música per salvar vides que vol restaurar la dignitat dels joves ugandesos sense llar. Serà el concert inaugural del festival, el 31 de maig, a la plaça de Catalunya de Cunit.

Els últims anys, el cuplet i el cabaret han tingut un espai destacat al festival, i aquest 2024 no serà diferent. Així, repetiran presència Las Glorias Cabareteras amb el seu espectacle El Chou de las Glorias, que es podrà veure al Centre Cultural El Jardí de Sant Quintí de Mediona (8 de juny). També tornarà a l’EVA per partida triple Mònica Torra que, acompanyada de Txema Riera, oferirà tres espectacles on vincularà la narració, els boleros i el cuplet.

A més, s’ha preparat un concert d’homenatge a Guillermina Motta on, sota el títol de Guillermotta, es podran escoltar cançons íntimes de la cantautora a càrrec d’un alter ego encarnat per Jordi Vidal, amb l’acompanyament de Jordi Cornudella al piano, i sota la direcció de Jordi Prat. Tindrà lloc a Cal Pere Pau de Sant Pere Molanta el 9 de juny. A la programació també es pot trobar Marc Vilajuana, que farà un acostament al cant gregorià a través d’un concert solista amb suport de projecció per poder veure els manuscrits antics. Serà a l’església de Santa Maria de Bellvei, el 9 de juny.

Una de les propostes més singulars d’aquest apartat serà el concurs de pelar pomes a ritme de glossa que anirà a càrrec de Ferriol Macip i Yago Calbet. La poma és el símbol de l’EVA, i enguany s’anima a tothom que porti el seu ganivet i prengui part en aquest peculiar concurs, que tindrà lloc a l’Era de Cal Palau, a Torregassa, el 14 de juny.

Tot això sense oblidar les Cançons acròbates d’Anaís Falcó (escola Pau Boada de Vilafranca, 4 de juny), o els cants espirituals que Jordina Biosca i Ravid Goldschmidt oferiran a Místics (Auditori Salvà de la Bisbal, 6 de juny).

3. Espectacles gamberros

Esperanceta.

El caràcter gamberro de l’EVA queda palès en diferents propostes que es podran veure a la programació d’aquesta vintena edició. Una d’elles és Dones, bèsties pardes, una proposta de l’Esperanceta de Casa Gassia, l’alter ego de Noemí Busquets, que recorre a l’humor per riure’s d’ella mateixa, dels altres i amb els altres. Es podrà veure al pati de l’Hospital de Cervelló d’Olesa de Bonesvalls el 15 de juny.

Una altra proposta recomanable és Paquito Forever (el musical), on Joan Vázquez es posa a la pell de Paquito, el personatge de Flor de Nit de Dagoll Dagom al qual va donar vida Paco Alonso. Ara torna amb nova pell i nova veu per recuperar la vida i les històries d’aquella estrella nascuda al Paral·lel, en un espectacle que es podrà veure a la Salzereda de Pacs de Penedès el 22 de juny.

No menys destacat és Patas arriba, un recital irreverent que combina les composicions de piano d’Izaskun Barbarie amb la rapsòdia de Gemma Almagro, per tractar temes com les dones, la poesia domèstica, el feminisme o l’erotisme. Una autèntica guerrilla poeticomusical sense filtres ni moralismes que dispara directament al cor i que tindrà lloc el 14 de juny al Castell de Subirats.

Finalment, i amb l’explícit títol de Precinti’m l’esfínter, Roger Peláez s’encarregarà de fer arribar les fortors menys agradables fins a Cal Xerta, a Sant Pere de Riudebitlles (1 de juny). Un viatge per la cara més insana de l’existència, de la mà de la irreverència malcarada d’aquest narrador d’esperit punk. Us hi atreviu?

4. Eix familiar i Evaludens

La Guilla Teatre.

L’àmbit familiar és un dels més abundants dins de la programació de l’En Veu Alta 2024, i toca diferents pals. S’hi pot trobar des de narració de contes (Albert Quintana a Santa Oliva i Santa Margarida i els Monjos; Eva Andújar a Lavern; Mon Mas a Vilafranca i la Bisbal; Laberta Delpoblet a Vilafranca), fins a teatre familiar (La Guilla Teatre amb els espectacles De faula, a Cunit, i Una carretada de contes, a Torredembarra), passant per la música (Santi Rovira al Pla i Vilafranca).

Aquí s’emmarca també l’Evaludens, un projecte cultural sorgit del festival que s’adreça a escoles i instituts del territori, per posar en valor l’oralitat. Amb l’Evaludens, el festival s’apropa als centres educatius perquè tota la comunitat pugui gaudir dels espectacles.

Així, Carles Alcoy portarà els seus Contes geològics a l’escola Circell de Moja. Domingo Chinchilla actuarà per partida doble a l’escola Rossend Montané de Sant Pere Molanta i SolCunit de Cunit, Eva Andújar ho farà a l’escola Pompeu Fabra de Cunit i a l’escola Baltà Elias de Vilafranca, i la narradora i titellaire Lídia Clua s’acostarà fins a l’escola Mare de Déu del Priorat de Banyeres.

5. “Els nostres espectacles, o els veus en directe, o no te’n fas a la idea”

Jordina Biosca. Directora del Festival En Veu Alta. Narradora, actriu i rapsoda.

La llavor del festival va sortir del fet que jo, com a narradora, mirava d’explicar a la gent què era el fet narratiu dins del món de les arts escèniques, i veia que costava molt. Encara costa, de fet. Aleshores vaig pensar allò de “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya”. Es va fer una proposta inicialment a l’Ajuntament de Vilafranca per fer un festival de narració i tradició oral, van dir que sí i, a partir d’aquí, vam anar apostant per aquesta idea territorial que va fer que cada any s’hi anessin adherint municipis, fins als més de trenta que hi ha ara.

Com va rebre el festival la gent del territori?

L’acollida va ser molt bona des del principi, partint de la base que era una cosa gairebé desconeguda. L’afluència i la continuïtat del públic ens diu molt, així com el fet que ens hàgim sostingut durant vint anys.

Us heu hagut d’adaptar al llarg d’aquests vint anys als canvis de la societat? Em refereixo a la manera com es rep la cultura, sobretot entre la gent jove, on tot és molt visual i ràpid. Sembla un festival allunyat d’aquestes premisses.

Sí, això s’està notant molt a l’hora de generar nous públics, sobretot entre la franja que va dels 10 anys, quan s’acaba el vessant familiar, i fins als 30 o 35 anys. Nosaltres continuem oferint el mateix. La narrativa pot evolucionar a nivell de continguts i de manera d’expressar-te, però el format és exactament el mateix: una persona que t’explica una història. Continuem sense portar elements escenogràfics o tècnics molt grans que determinin l’actuació, i hem seguit amb el nostre pal de paller, que és l’oralitat, la narrativa i la proximitat amb la gent. Ara bé, amb la comunicació sí que hem evolucionat molt. Vam començar amb el boca-orella directament i ara estem en un espai de sostenibilitat dins el que són les xarxes i tota la comunicació actual contemporània. Tot i que encara no arribem massa a aquest públic més jove d’aquesta franja que va entre 10 i 35. Ni tan sols amb les xarxes socials els pots comunicar directament què fas, perquè aquests espectacles, o es veuen en directe, o no te’n fas a la idea.

Aposteu per la presencialitat en una època virtual, una cosa que us fa encara més únics.

Sí, és que en el fons no deixem de ser una rara avis, tant amb el tema que no utilitzem audiovisuals per als espectacles, perquè ens hi neguem moltes vegades, com amb el fet que ni tan sols contemplem els que es basin en temes tècnics o tecnològics. Nosaltres invertim en les persones, tant a nivell de públic com d’artistes, no en les màquines.

Sí que heu tingut un creixement que us va dur cap al Baix Penedès, cap a Pradell, i cap a alguns municipis propers (les espores).

Sempre hem tingut un creixement sostingut i molt natural. Al Baix Penedès vam entrar per l’interès inicial de Llorenç, com també va passar amb les espores, per l’interès de municipis circumdants. Però a vegades hem hagut de dir que no perquè el municipi ens quedava massa despenjat i aquesta qüestió territorial que estem buscant seria més complicada. No busquem un creixement per créixer. Nosaltres sempre busquem el micro, no el macro, amb espais petits i que hi hagi una cura personalitzada. En lloc de fer un espectacle per a 600 persones, en farem tres per a 200 persones.

I com va sorgir la poma com a símbol del festival?

Això va sorgir quan ja portàvem un temps. Nosaltres ens dèiem En Veu Alta, però sempre usàvem l’acrònim EVA i, quan vam buscar una imatge al voltant del festival, vam acabar trobant la poma, barrejant els conceptes de cultura, mitologia i salut. Crec que realment funciona.

Per celebrar aquestes dues dècades, heu impulsat una exposició que rep el nom de La casa de l’EVA. Per què aquest títol?

Amb l’exposició volíem explicar què és l’EVA, aquesta cosa de proximitat, de convivència, de trobar-nos, dels nostres espais… I una casa reunia tots els requisits i ens ajudava molt a definir el que som com a festival. Hi ha l’habitació petita, o l’habitació de la canalla, que és l’Evaludens, la nostra branca vinculada a tot el tema escolar. També tenim la cambra dels mals endreços, un poti-poti on es poden encabir coses que de vegades et cauen… La casa ens ajudava tant a definir com a ordenar. Tots els que s’acostin hi trobaran tot allò que ens ha constituït i tot allò amb el qual hem anat creixent, des dels municipis que han intervingut, fins als espais on hem participat, passant pels artistes que han vingut, les propostes artístiques que ens han fet, el públic, la cartelleria que hem utilitzat, el simbolisme… Ha estat una exposició molt col·laborativa, amb mobles que ens ha enviat la gent, i totes les peces que ens van teixir a la trobada del 14 d’abril, una cosa que entronca amb el concepte d’enguany de l’EVA, que és el de teixir. La mostra serà itinerant i, després de Vilafranca, visitarà també Tarragona i Pradell de la Teixeta.

Si no tinc mal entès, subhastareu els mobles.

Sí, serà una subhasta que s’allargarà aquests dos mesos expositius, durant els quals la gent podrà fer dites –propostes econòmiques– i l’últim dia a Pradell, el 7 de juliol, obrirem totes les targetes.

En aquesta edició també feu una reivindicació del comerç de proximitat.

Sí. Nosaltres sempre treballem amb el quilòmetre zero i amb aquest aspecte de conèixer-nos i reconèixer-nos, i això ens ha vingut d’una manera natural. Una de les col·laboradores del festival, la Montse Bueno, que és la coordinadora de l’Eva 354, va fer un llibre fa deu anys que es deia Històries de rebotiga i que anava vinculat comerços locals vilafranquins que portessin tres generacions sostenint la mateixa activitat. D’aquestes botigues, ara gairebé no en queda cap. I la nostra pregunta és: aquí ens omplim tots de valors de quilòmetre zero i de proximitat i de terra, i després tot ho acabem comprant a grans centres comercials externs que ens ho venen a portar a casa i que ni coneixem. I estem perdent i s’estan tancant les botigues d’aquest comerç local. Amb aquestes dues trobades posem sobre la taula això, per intentar revertir-ho des del que és local, no des del que és universal. O, si més no, per intentar tenir més consciència i treballar-ho.

FER UN COMENTARI