Veient les negociacions per formar Govern, determinat departament s’està convertint en màxima moneda de canvi. I no parlo de Mossos.
L’immens deute econòmic de Catalunya l’hauran de pagar, empobrint-los encara més, els descendents d’aquesta generació tan solidària que reparteix rendes universals i ajuts, a l’habitatge per exemple, a multitud de famílies anomenades vulnerables. Diners que Catalunya no té i ni l’Estat ni els rics li regalaran. A això se li diu “estirar més el braç que la màniga” i, si no es fa amb cura i sostenibilitat, generarà efectes secundaris: empobriment general, efecte crida, greuges comparatius, cultura del low cost, desincentivació, etc. Ja tenim experiència, recordeu el PIRMI en temps de Pujol. A més, per motius professionals, vaig viure els fraus i tripijocs amb l’habitatge de protecció oficial.
Ningú ha pensat compensar els ajuts amb l’oportunitat de fer que els beneficiaris se sentin útils i agraïts? Potser donant punts fent tasques cíviques com netejar boscos i lleres de rius o mil altres ocupacions necessàries més? En el seu dia, ho van fer els objectors de consciència per deslliurar-se de fer la mili.
Sabeu a quina conselleria em refereixo al títol d’aquest escrit? Tot això és una reflexió inútil, ho sé, només destaco el paradigma. A Suïssa ho resoldrien amb referèndums.
Per l’edat que tinc, el que més em preocupa econòmicament és la meva pensió que vaig pagar a l’avançada, cotitzant religiosament durant 43 anys. Les properes generacions s’ho trobaran i ens recordaran pel llegat, com nosaltres lamentem les colonitzacions dels avantpassats.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Resposta: Conselleria de polítiques socials. Les antisistema d’una banda i les anticapitalistes d’una altra, frisen per ocupar, mai millor dit, un Departament ad hoc i, amb ell, la partida inflada dels pressupostos dedicada a distribuir rendes universals, habitatges i endollar les seves adscrites. Tindrem un Govern Vietnam o 155.
S’està demostrant que tenia raó.
Es veu que tinc raó. Els pactes entre els dos grans l’ha de validar les minoritàries. El món al revés.