L’Ajuntament ha presentat una memòria dels serveis socials i de la gent gran de 2020 que no presenten grans diferències quantitatives quant a nombre de persones ateses en l’any de la covid-19, però sí que han suposat “una major complexitat dels casos”, segons ha dit el regidor de Serveis Socials, Ramon Zaballa. Dit d’altra manera, moltes de les famílies que han hagut de menester suport públic, quan arriben a aquest darrer recurs, ho fan no només amb un problema, sinó amb una motxilla de problemes plena. Els econòmics són els més comuns (77%), però també són importants els de salut (22%), mancances socials (20%), laborals (18%) i habitatge (16%).
Les solucions, és clar, no són fàcils, ni ràpides. Com explica l’alcalde Pere Regull, “atendre 4.500 persones no es fa en cinc minuts”. I en aquest sentit, a l’Àrea de Serveis Socials hi treballen 42 persones, que l’any passat es van haver d’adaptar la situació epidemiològica de manera especial, i que fan una funció que, en paraules de Regull “si no la fes l’Ajuntament, no la faria ningú”, perquè són feines en molts casos que no depenen de l’administració local, “no estem obligats a fer-ho”, però ““ho fem perquè tenim sensibilitat en aquests temes”.
A grans trets, alguns dels números són els següents: 4.491 persones ateses, 539 de les quals, per primera vegada; un de cada tres expedients és d’un cas cronificat; 993 persones amb dependència ateses, i la detecció de molts casos de “claudicació familiar” en el suport sobretot a gent gran que s’ha trobat sola (+25%); 906 famílies alimentades al Rebost Solidari (+35% en un any); i suport educatiu a 125 infants de 0-3 anys a la Casa Petita, a 69 infants de 6 a 12 anys al Centre Obert i a 29 joves al SIS Adolescents. A més, durant el 2020 el Consistori va destinar 378.000 euros a ajuts directes (per càtering social, ajuts alimentaris, casals d’estiu, emergència energètica…) i 85.000 euros al Rebost Solidari. Les persones que demanen ajut a Serveis Socials són ateses entre quatre i deu dies després de sol·licitar-ho.
L’alcalde ha acabat la presentació dient que “de vegades, si no fem més totxo, és perquè és millor tenir la vorera en mal estat i les persones en bon estat; si no, tindríem molt de totxo bonic i molt malestar al carrer”.
