La CUP ha presentat aquest dimecres a l’Oficina Antifrau de Catalunya un seguit de documentació sobre indicis d’irregularitats detectades en la gestió del govern municipal del PdeCAT-PSC en la promoció de pisos per a gent gran del carrer migdia.
Els fets presentats per la CUP de Vilafranca a Antifrau s’acompanyen d’un extens informe, elaborat a partir d’una investigació duta a terme des del juny, quan les pressions del govern per votar a favor de la venda directa en un Ple de l’Ajuntament, els va fer sospitar que hi podia haver elements irregulars.
El procediment s’inicià el 2013 quan la Fundació Amàlia Soler demanà a l’Ajuntament que actués com a promotor per la construcció dels allotjaments, amb recursos de la pròpia fundació. Ara fa poques setmanes, al novembre, la CUP va demanar al govern aturar el procés d’adjudicació dels pisos, atesa l’existència de nombrosos dubtes en la gestió del projecte, entre els quals l’existència d’un informe desfavorable de la Generalitat, que si bé no era vinculant, era preceptiu de tenir. Donada la manca d’atenció de les seves demandes, la CUP denuncia que l’Ajuntament ha actuat de manera irresponsable i ha decidit posar la denúncia.
Les possibles irregularitats detectades són econòmiques, de procediments i gestió, i d’índole legal. Pel que fa a problemes econòmics, afirmen, entre altres, que s’ha posat en risc de descapitalització la Fundació Amàlia Soler; que la qualificació com a allotjaments –i no com a habitatges– impossibilita els usuaris d’accedir a ajuts públics i subvencions, com també a no ser inscrits a la xarxa d’habitatges d’inclusió de l’Agència Catalana de l’Habitatge; i també que es va pagar un projecte executiu valorat en 14.000 euros per uns usos a la planta baixa que mai s’han desenvolupat.
En l’apartat de problemàtiques procedimentals i de gestió, la CUP afirma que hi ha pèrdua de control dels recursos per part de l’Ajuntament, a favor d’un ens privat, limitant la capacitat operativa sobre els criteris de gestió i selecció, l’incompliment dels terminis previstos en el lliurament efectiva de l’immoble, una readjudicació del projecte a una empresa unipersonal creada ad-hoc per un arquitecte al qual l’Agència Estatal d’Administració Tributària va requerir per impagaments; i com a fet més destacat, l’aparició d’un informe tècnic del 2 d’agost de 2016, en el qual s’informava de greus incompliments per part de la constructora i sobre els quals l’equip de govern no va obrir cap expedient sancionador.
Per últim, en els problemes d’índole legal hi destaquen, entre altres, que existia una voluntat des del principi de realitzar una venda directa per part del govern, fet que està regulat per la llei i que no és el mètode correcte, tal com va manifestar la CUP l’any 2016; també l’afirmació que la Fundació era mitjà propi o bé que el fons de finançament no és d’acord amb allò que es marca des de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya.
