La CUP fa públic els seus primers sis candidats a Vilanova, a falta de decidir-ne l’ordre

0
386
Tània Reyes, Jaume Aibar, Núria Araüna, Marina Bau, Pau Formatger i Josep Manel Ametllé "Jota"

A manca de concretar en quin ordre aniran a la llista electoral, la CUP de Vilanova va presentar les sis persones que encapçalaran la seva candidatura a les eleccions municipals de 2023. Són Tània Reyes, Núria Araüna, Marina Bau, Jaume Aibar, Josep Manel Ametllé “Jota” i Pau Formatger. En una assemblea popular on més endavant es definirà quina posició ocuparà cadascú.

L’anunci de les sis primeres candidatures es va fer públic en un acte al parc del Molí de Vent, amb la presència del diputat cupaire Carles Riera. En primer lloc, l’exregidora Marta Guinda va explicar que el procés d’elecció de candidatures ha estat “més obert i participatiu”, amb l’objectiu de “cercar un equip consensuat i representatiu de l’Esquerra independentista i dels moviments socials de la ciutat”. No en va, la CUP vol anar amb molta cura que no es repeteixi l’experiència de l’actual legislatura, en què durant bona part del mandat, els tres regidors –al govern– han anat per un costat i el partit per l’altre, fins que s’ha acabat amb la renúncia dels tres i la sortida del govern de la CUP. Així, es van presentar propostes, es van fer votacions i les sis primeres han estat ja ratificades per l’assemblea popular de la candidatura. Reyes, Araüna, Bau, Aibar, Ametllé i Formatger seran en endavant les seves cares visibles, en un lideratge que vol ser coral i fora de personalismes.

Tània Reyes (42 anys) és educadora social i és molt crítica amb la gran quantitat d’habitatges buits que hi ha actualment la ciutat, l’encariment dels lloguers, la pujada dels preus dels serveis bàsics i ha remarcat la necessitat de revertir aquesta situació, des de l’Ajuntament i des de la lluita diària als carrers.

Núria Araüna (41 anys) és antropòloga social i doctora en comunicació audiovisual. Defensa que Vilanova ha de continuar essent una “vila que garanteixi el compliment dels drets de tot el veïnat, independentment de la seva procedència o situació administrativa”, en al·lusió al protocol d’empadronament implementat durant el primer any de mandat. També clama per “parar els peus a l’extrema dreta”.

Marina Bau (25 anys), graduada en ciències polítiques, és militant d’Endavant Garraf, creu que cal posar l’accent feminista en totes les polítiques, com “exigint l’adequada il·luminació de la via pública, uns serveis de transport públics segurs, punts d’informació i atenció gratuïts en tots els espais d’oci nocturn, nous habitatges per a dones i famílies monomarentals víctimes de la violència masclista i una ampliació del pressupost i els serveis de la regidoria d’equitat”.

Jaume Aibar (66 anys), llicenciat en història i diplomat en Educació Social, remarca la necessitat d’enfortir el sistema públic sanitari, educatiu i de dependència. Pensa que a Vilanova cal “mantenir les línies escolars, reduir les ràtios d’alumnes per classe, garantir la gratuïtat del servei de menjador i activitats extraescolars per les famílies vulnerables i exigir el compliment dels compromisos econòmics en matèria d’inclusió”. S’oposa també a la l’intent d’externalització de l’organisme municipal AISSA.

Josep Manel Ametllé “Jota” (30 anys) és graduat en ciències polítiques i actualment assessor del Grup municipal de la CUP. Aposta per blindar la urbanització de la Platja Llarga, de tot l’Ortoll i de l’Eixample Nord, tot advertint que Vilanova no ha de ser “la ciutat dormitori de l’àrea metropolitana de Barcelona”. I blasma l’aposta de l’Ajuntament ”per un parc comercial de grans multinacionals que deixa tocat de mort el comerç local”. També reivindicat la necessitat de “pacificar el centre, millorar la xarxa de carrils bici i oferir un transport públic digne”.

Pau Formatger (31 anys) és enginyer industrial i ha denunciat la repressió que viuen diverses persones a Vilanova en el marc de la lluita “per protegir el dret a l’autodeterminació del nostre poble”. També denuncia que ERC i Junts han “tancat per dalt el que el poble va obrir des de baix” i els acusa “d’empresonar independentistes i negociar amb el PSOE reformes del codi penal infames”.

FER UN COMENTARI