“Sant Jordi és molt important, però s’ha de viure tot l’any”
Ramon Nadal és editor d’Andana, una petita editorial creada l’any 2005 i amb seu a Vilafranca del Penedès. Normalment, publiquen entre 12 i 14 llibres a l’any, majoritàriament de temàtica i autors locals, tot i que, com indica, “amb la voluntat que el treball dels autors transcendeixi i arribin a tot arreu”.
Com afrontes aquest Sant Jordi?
És un moment important per a tothom, per als autors, evidentment, però també per als llibreters i els editors. Ara bé, sempre dic que tots els llibres que es fan durant un any tenen el seu primer Sant Jordi.
Els editors arribeu a Sant Jordi amb la feina feta, doncs.
Evidentment que Sant Jordi és un pic, però la feina l’hem hagut de fer molt abans. Si nosaltres no donem el llibre al distribuïdor i aquest no fa un mes o mes i mig que el té, difícilment arribarà a les llibreries per aquest dia. Tot i això, aquests dies són de tràfec perquè estem pendents de les llibreries, de les presentacions, dels autors…
Què ha de tenir una obra perquè la veieu publicable?
En primer lloc, t’ha d’agradar, t’ha de dir alguna cosa. Després, ha de complir uns mínims a nivell formal i de contingut. En el cas que entenguis d’aquella temàtica la valores i, en cas que no, la dones a algú altre perquè ho faci. A partir d’aquí fas unes previsions que són totalment subjectives i que es basen en l’experiència prèvia.
Amb quins temps treballeu, quant passa des que us arriba un manuscrit fins que es publica el llibre?
Depèn de diferents variables. Normalment, quan arriba un manuscrit d’un llibre de text, d’una novel·la o d’un llibre d’història sense il·lustració o amb molt poca, els temps són ràpids. Però hem treballat en casos d’autors o d’encàrrecs que ens han arribat i que han durat molt de temps, fins i tot anys. Fàcilment un projecte de nova creació, és a dir, sobre el que no hi ha res escrit i es comença de zero, pot durar un any i mig o dos.
L’autoedició és una amenaça per a les editorials?
Certament, és més fàcil que mai editar, però la feina de l’editor no ha canviat, continua sent la mateixa: seleccionar les obres, conèixer els autors, promocionar-los i editar els llibres amb un segell que fa de garant. L’autoedició està molt en voga, però crec que tindrà el seu termini perquè tot i que pugui semblar senzill, autoeditar-se un llibre és complex.
Com ha sacsejat l’autoedició el sector del llibre?
Hi ha un excés de producció de llibres, però no ho dic en el sentit que el mercat pugui o no assumir-los, sinó per la manera com afecta la visibilitat d’aquesta obra. Com més llibres es publiquen, més complicat és arribar a la gent i més costa estar present a les llibreries. En aquest moment la quantitat de presentacions de llibres que hi ha és una bogeria i és difícil omplir-les totes perquè se’n fan constantment. Com més obra es publica, més difícil és donar-se a conèixer.
És difícil per un autor amateur que una editorial li pugui fer cas?
És complicat perquè ens arriben moltes propostes, no les pots valorar totes i, en certa manera, si estàs una mica especialitzat, és més fàcil assumir el que t’arriba, però si ets molt generalista és complicat. La veritat és que no és fàcil arribar a una editorial i publicar, però això no vol dir que no passi. Ens arriben molts projectes que tirem endavant.
Com conviviu amb l’amenaça permanent de la desaparició del suport paper?
Mai he cregut que el paper acabi desapareixent. Quan va arribar la fotografia es creia que acabaria amb la pintura, amb la irrupció de la televisió es deia que moriria la ràdio i quan van arribar els formats digitals havia de desaparèixer el paper. Penso que són coses totalment diferents, que poden conviure perfectament i que tenen diferents àmbits d’acció. Durant uns anys semblava que el llibre electrònic s’ho havia de menjar tot, de fet hi va haver una campanya d’informació i de publicitat molt potent per promoure el suport digital. El llibre electrònic té el seu camp, però el de paper continua fort. Són dos suports diferents que poden conviure perfectament.
Per Sant Jordi des del sector sempre es reivindica que una flor no fa estiu…
Seria ideal que fos Sant Jordi cada dia, és una diada que ens va molt bé a tots i que molts altres territoris voldrien tenir. Per l’editor Sant Jordi és molt important, però s’ha de viure tot l’any. Tot i això, el llibre funciona molt bé també per Nadal, continua sent un element fonamental en l’educació i, malgrat tot, hi ha molts i bons lectors.
Com és la convivència entre autor i editor? Hi ha gaires topades?
A vegades, però en principi la relació és sempre bona, de mútua confiança i en molts casos també d’amistat.
Costa dir que no a un manuscrit?
Sap greu, però al cap i a la fi, és el que comporta la feina. El que es juga els diners i sap si allò encaixa o no amb l’editorial és l’editor.
