L’autèntic aficionat esportiu del futbol està avergonyit; no és la primera vegada i em temo que tampoc la darrera. Diumenge dos equips catalans disputaven un partit de màxima rivalitat esportiva, amb un desenllaç penós i lamentable per part d’alguns aficionats radicals. Fins aquí una cara de la moneda; vegem l’altra cara, que també té la seva història.
Entre aquests descontrolats radicals hi havia un jove coordinador, entrenador de juvenils i voluntari de futbol en nens de l’Índia, a més d’estar a la llista d’un partit polític a les eleccions del 28 de maig. El nostre personatge, en la seva “valenta” frustració, descarregà la seva ira en una càmera de retransmissió de televisió; tot un exemple pedagògic. “Estic convençut que li demanarem que abandoni la candidatura, perquè el partit… no comparteix aquest tipus d’actuacions i les condemna”, ha afegit el candidat a l’alcaldia de la llista de la qual el jove forma part.
Les pressions han estat imminents i el jove “responsable” ha presentat la seva dimissió. Em pregunto com és possible que davant dels incomptables i demostrats fets de corrupcions polítiques, injúries i calúmnies… els partits polítics (tots) no actuïn amb la mateixa diligència i contundència. Afegeixo: I si fos per les eleccions…
La doble cara de la moneda, em convida a definir la manca de respecte i ètica política, basades en la sinceritat i la responsabilitat. Per pensar-hi.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
