El 19 de març, en el marc dels actes pel dia de la dona, Amnistia Internacional i Cineclub Vilafranca ens oferien el film La dona il·legal, de Ramon Térmens. Un treball magnífic que mostra, negre sobre blanc, el drama humà de la immigració: el rebuig social, la corrupció institucional, la hipocresia… Al fòrum posterior algú explicava que malgrat la seva cruesa, el film només mostra un 20% del problema real. Per sort, també visibilitza les actituds solidàries de molta gent vers els immigrants. El meu reconeixement i felicitació al director del film.
Quin drama, en la societat actual, el fet de ser dona, estrangera, pobra, il·legal i sovint també mare. Quin coratge s’ha de tenir per intentar lluitar en la vida amb aquesta motxilla tan i tan feixuga. “Dios aprieta però no ahoga”, diu el refrany, però és que de vegades “casi casi que sí que ahoga”. Podria afluixar una mica!
A nivell personal i malgrat sentir-me una persona sensible i solidària davant aquesta problemàtica, us haig de dir que la pel·li va posar a prova les meves “costures internes” amb les preguntes: Faig tot el que puc? Fem tot el que podem? Ens hi posem de perfil? O directament els condemnem i ens quedem tan amples?
Àfrica és un continent ric però sotmès des del segle XV a l’espoli de recursos naturals, esclaus… per part de les nacions europees. Acceptem de bon grat els seus recursos però rebutgem les persones que aquesta explotació genera. El deute que tenim amb els africans és enorme. Així de senzill.
A la Granada tenim un bloc de pisos de la Sareb, ocupat en bona part per persones sense papers. Algunes d’aquestes persones han provocat problemes de convivència als veïns amb conductes incíviques: bronques, incendis, “trapitxeo”…
Rafa Higueras
Solidaris de la Granada
