Aquest dijous al vespre s’han donat a conèixer els cinc administradors que organitzaran la Festa Major de Vilafranca de l’any que ve. El quintent adminstrador està format per Mariona Gusi Torres, Sandra Castaño Escofet, Felip Ortega Garrido, Raimon Escofet Güell i Ernesto Ginebra Pérez.
L’alcalde, Pere Regull, ha explicat que va contactar-hi per primera vegada aquest dilluns i que tots cinc van contestar que sí pràcticament al moment. El batlle ha destacat el perfil i tarannà de tots ells i ha indicat la dificultat que comporta trobar cinc persones capaces de treballar en equip durant un període llarg de temps, amb les tensions que es viuen i havent de gestionar mig milió d’euros.
Mariona Gusi Torres té 25 anys és jurista i ha estat durant anys monitora del Grup Escolta Parroquial i actualment és membre del Ball de Cotonines. Explica que quan va rebre la trucada de l’alcalde oferint-li la possibilitat de ser administradora es va emocionar: “Em vaig posar a plorar, poder retornar a la Festa Major tots els moments que ens ha donat durant els anys previs és un honor i un plaer com a vilafranquina”.
Ernesto Ginebra Pérez té 33 anys i treballa com a coordinador de menjador i d’extraescolars. És membre de la comissió organitzadora del Carnaval i exmembre del ball de Gitanes. Comenta que la resposta la va tenir clara al segon: “és una trucada que tots esperem!”. Sandra Castaño Escofet té 45 anys i és tècnica comercial en un celler. Forma part del Castellers de Vilafranca i destaca que ser administradora és “una oportunitat així no es pot deixar passar”. Raimon Escofet Güell té 50 anys i treballa com a docent, també és president del Patronat de la Fundació Esportiva i es mostra convençut que l’experiència “valdrà la pena”. Felip Ortega Garrido té 47 anys i és director d’auditoria d’Informació en una entitat bancària; va ser membre del ball de Gitanes i dels Xicots de Vilafranca on va ser secretari i sots-president. Malgrat la incertesa que provoca la pandèmia, Ortega encara amb optimisme la Festa Major de 2022 i diu que “aquestes situacions el que fan és esperonar-nos i fer-nos resilients”.
