Les últimes excavacions a la Timba de Santa Bàrbara confirmen l’existència d’un punt important en el transport i la comercialització del vi
Una muralla que supera els dos metres d’amplada i diversos recintes adossats és la troballa que la cooperativa ArqueoVitis ha descobert al jaciment del Planot de la Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal. Es tractaria, segons ha explicat l’equip d’arqueòlegs, del poblat fortificat més antic del Penedès.
Tot i que fa gairebé un segle que hi ha indicis de l’existència d’aquest jaciment, ha estat els últims anys quan les excavacions han donat els seus fruits. La primera campanya ja deixava entreveure que es tractava d’un enclavament estratègic per a la comercialització del vi, però ara han aparegut nombroses restes que permeten començar a concretar el passat d’aquest espai.
La quarta campanya, que s’ha dut a terme durant les primeres setmanes de setembre, ha posat al descobert una muralla pre ibèrica que supera els dos metres d’amplada i que en podria fer aproximadament sis d’alçada. El poblat, datat entre els segles VII i VI aC, també amagava un carrer empedrat amb cinc llars de foc, una via que, segons els experts, podria ser la més antiga de la zona.
El director de les excavacions, Dani López, ha assegurat que els ha “sorprès” l’estat de conservació de les restes, ja que tots els jaciments d’aquesta època acostumen a estar influenciats per poblats posteriors. “Hem trobat intacta tota una fortificació de la primera edat de ferro al Penedès, cosa que no havia passat mai fins ara”, afegeix.
A l’entorn de la fortificació també han aparegut diversos recintes adossats que s’haurien utilitzat com a cuines. Tot plegat, de forma simultània a nombroses restes de ceràmica, algunes peces i joies de metall i diversos ossos d’animals.
A falta d’analitzar en profunditat totes les troballes, els investigadors celebren que aquesta campanya ha certificat que a Castellet hi havia un punt important en el comerç del vi de fa 2.700 anys. López ha destacat que, molt probablement, aquest poblat tenia l’objectiu de defensar el territori i coordinar el comerç de la zona. El motiu podrien ser la gran quantitat de restes d’àmfora que s’han trobat i la ubicació del jaciment, a tocar de l’antiga Via d’Hèrcules i entre el jaciment portuari de Cubelles i el de Banyeres del Penedès. Tot i això, encara no han aparegut senyals de producció de vi a la zona, però sí nombrosos indicis de mercadeig amb vi importat d’Andalusia i del Mediterrani central.
Els investigadors creuen que, com a mínim, el poblat acollia una cinquantena de persones, però ha assegurat que a hores d’ara no disposen de suficient informació per concretar detalls. Sí que ha avançat, però, que no es descarta l’aparició de restes de segles anteriors, les quals podrien documentar la presència de poblats al voltant del segle VIII aC.
L’ajuntament vol fer visitable l’espai el pròxim estiu
Amb aquesta descoberta, ara l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i ArqueoVitis vol adaptar l’espai per poder fer visites guiades. De fet, està previst que ens els pròxims mesos comencin els treballs per arranjar la zona i consolidar la museïtzació del jaciment. “Confio que l’estiu del 2022 ja sigui un espai visitable”, ha avançat l’alcalde, Miquel Delgado. El batlle també ha celebrat que el jaciment del poble formi part del conjunt de troballes que els darrers anys han sorgit al conjunt de la comarca i, a més d’un important reclam turístic, creu que també serà “una oportunitat d’oci” per als joves del municipi.
L’equip de recerca de la Timba de Santa Bàrbara està format per la cooperativa ArqueoVitis, la Universitat de Barcelona i la IMF-CSIS, a més de la col·laboració d’estudiants d’arqueologia de diverses universitats catalanes i internacionals. Les campanyes compten amb el recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i la Diputació de Barcelona, així com la col·laboració de les germanes Ribosa Botifoll, propietàries dels terrenys on s’ubica el jaciment.
