Després de set anys pasturant el parc del Garraf amb els seus cavalls i egües, la Fundació Miranda ha anunciat que ha arribat el moment de replantejar-se la seva presència al territori i reformular aquest important projecte vinculat a la transhumància. La manca d’aigua i pastura, per una banda, i l’incendi que va patir una de les dues finques on pasturaven els animals, per l’altra, els han obligat a prendre decisions. “Ens repleguem per adaptar-nos millor a les condicions climàtiques”, ha resumit a La Fura la seva directora, Rosa Galindo.
Això es tradueix en el fet que els cavalls que ara han marxat en transhumància cap al Berguedà –16 i 3 rucs– és probable que ja no tornin al Garraf el pròxim hivern. Aquests animals passaven els mesos hivernals entre dues finques de la comarca, una de 300 hectàrees situada al parc del Garraf i una altra de 600 hectàrees situada al municipi d’Olivella. Aquesta última és la que es va cremar, impossibilitant que els cavalls facin la rotació necessària per deixar un temps de recuperació a cada finca.
A aquest fet s’hi han d’afegir els condicionats derivats del canvi climàtic, especialment, la manca d’aigua. Des de la Fundació admeten que ha estat un “hivern difícil” que han pogut superar “gràcies al Voluntariat Miranda, als ADF, a l’Ajuntament d’Olivella, a l’equip del parc i al dipòsit d’aigua cedit per Ramats de Foc, de la Fundació Pau Costa”. Però de cara al futur calen canvis per adaptar-se millor a aquesta situació.
Un ramat de ponis
Ara mateix hi ha dues opcions sobre la taula. Una d’elles passa per mantenir les pastures al Garraf només amb els ponis pottoka que tenen. Es tracta de quatre ponis que no han marxat en transhumància i que continuen al Garraf. Aquesta seria una opció adequada, ja que, com explica Galindo, els ponis “beuen menys aigua que els cavalls i pesen menys, la qual cosa fa que s’adaptin millor al sòl del Garraf”. A més, no necessitarien una segona finca per fer rotació.
Per aquesta opció, però, caldria fer créixer el ramat de ponis. En cas que no se n’aconseguissin els suficients, la segona opció que tenen sobre la taula és fer baixar alguns cavalls el pròxim hivern, tot i que aleshores caldria tenir disponible alguna altra finca. “Hem de valorar junt amb el parc del Garraf quina és la millor solució”, exposa la directora de la Fundació.
Durant els set anys que aquests cavalls han estat pasturant pel Garraf, Rosa Galindo explica que la tasca que han fet ha estat ingent: “han recuperat camins, pous i fonts que ja no es recordava que existien, han fet una feinada”. Un treball vital per netejar aquestes zones boscoses, en uns anys en què l’amenaça dels focs forestals és més gran que mai.
El projecte va néixer l’any 2017 i tenia diversos vessants. D’una banda, servia per recuperar l’antic camí ramader de la Marina, entre el Berguedà i el parc del Garraf, fent una necessària tasca de gestió forestal. De l’altra, permetia que diversos cavalls que havien patit maltractament tinguessin una vida en llibertat. Una iniciativa important que, tot i que replantejada, seguirà viva, tal com asseguren des de la Fundació, ja que les ganes segueixen intactes i el relleu està garantit.
