El director general de Territori insisteix que el PTP del Penedès encara està a les baceroles, en una fase d’avanç del document i que no hi ha data prevista per presentar-lo
Aquest dimarts al vespre el Consell Comarcal convocava alcaldes de la comarca i diferents agents socials i econòmics en una sessió informativa sobre els treballs de redacció del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès. “Davant la inquietud del territori, el que fem avui aquí és ser transparents i explicar què hem fet fins ara i cap a on anem”, anunciava el president del Consell Comarcal, Xavier Lluch abans de cedir la paraula als tres responsables de la redacció d’aquest pla: Agustí Serra, secretari de l’Hàbitat Urbà i Territori, Josep Armengol, subdirector General d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà i Marc Darder, cap del Servei d’Acció en l’Hàbitat UrbàLa taula de treball per a la redacció del PTP del Penedès, segons es va anunciar, s’ha reunit en 21 sessions de treball i en elles hi han participat 16 persones del territori. “En el pla s’hi està treballant des del 2004 i encara avui s’està en la fase d’avanç de proposta, és a dir, estem en un primer estadi que ha de donar lloc a un document que posarà sobre la taula diferents opcions que se sotmetran a consulta ciutadana”, va explicar Agustí Serra, a la vegada que va anunciar que no sabien en quin termini estaria enllestida la proposta: “No sabem quan s’aprovarà l’avanç, perquè volem fer un document de consens”.
Serra, en un to visiblement molest, va culpar els mitjans de comunicació de “polititzar” sobre aquest tema: “Avui venim a apagar veus que volen polemitzar. Això no va de política, sinó de model de territori per a les futures generacions”.
Des del departament de Territori es va deixar clar que una de les possibilitats de la Generalitat era refondre els tres PTP vigents a les diferents comarques que configuren la vegueria (el de Catalunya Central, Camp de Tarragona i Àrea Metropolitana), però que aquesta opció es va descartar per entomar la redacció d’un PTP amb visió de vegueria Penedès i amb un horitzó del 2031.
Els PTP estableixen el model territorial dels àmbits funcionals amb un horitzó de 15-20 anys i incideixen en tres àmbits: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures. A l’Alt Penedès el que més preocupa és aquest darrer, que és el que ha de fixar el pas o no del Quart Cinturó pel territori i el traçat de l’eix ferroviari. Pel que fa als espais oberts, s’insisteix que el PTP inclou una doble protecció (especial i territorial) i que els espais agrícoles de valor i els connectors naturals quedaran blindats. Respecte els assentaments urbans, l’estudi fet per l’elaboració d’aquest pla posa de manifest que el 40% de sòl urbà de la vegueria Penedès està ocupat per urbanitzacions i que n’hi ha 29 assentades sobre sòl no urbanitzable, és a dir, il·legals.
Aposta per potenciar la C-15
En el capítol d’infraestructures, els representants del departament de Territori fan una aposta per reforçar la C-15 com a eix vertebrador de la vegueria i per dues noves línies ferroviàries a llarg termini: la línia orbital (Garraf-Vilafranca) i la transversal pel nord d’Igualada.
“Les infraestructures generen oportunitats, però s’han de col·locar bé per evitar externalitats i tensions al territori”, va anunciar Marc Darder. “Des del PTP Penedès no projectem les infraestructures viàries des de la lògica dels corredors, sinó dels assentaments urbans”, va anunciar.
Poca concreció sobre el Quart Cinturó i les infraestructures
Sobre el Quart Cinturó, des de Territori s’anuncia que estan estudiant diferents alternatives i que, tot i que no els agrada, també tenen sobre la taula que proposa el Ministerio (d’Abrera a Puigdàlber de forma més o menys paral·lela per l’AP7). Aquestes tres propostes serien: la que passa per Sant Llorenç d’Hortons, Espiells i va a buscar l’autopista a Sant Sadurní; la que proposa el Pla Director i que evita l’entrada d’aquesta infraestructura pel Penedès fent-la connectar amb l’autopista entre Sant Esteve Sesrovires i Gelida; i, finalment, la del Ministerio, que aniria per Torrelavit i fins a Puigdàlber per desembocar a la C-15 i després a l’autopista. “El PTP del Penedès ha de posicionar-se per l’alternativa més idònia pel territori”, insisteix Darder.
En aquesta mateixa sessió informativa, membres de la Plataforma Defensem la identitat vitivinícola del Penedès, van anunciar que presentaran una proposta alternativa a aquests tres traçats perquè sigui incorporada a l’avanç de proposta.
