Sant Sadurní d’Anoia no és un municipi friendly, amistós, amb la gent gran. Fallen un munt de punts fonamentals: la seguretat ciutadana, la seguretat viària, la Casa dels Avis, l’accessibilitat, la mobilitat, la vulnerabilitat, la salut, el respecte i els recursos pressupostaris. Gaire res més se’ls dedica que uns dies de festetes d’homenatge un tant rutinàries.
Ho he explicat detalladament al síndic de greuges, a l’actual alcalde i al proper alcalde (van a mitges). A aquest últim per escrit, perquè no em respon a les peticions de reunió. Com era d’esperar, de moment m’he quedat amb el cap calent, els peus freds i les mans buides.
La gent gran, quant als pressupostos destinats a l’ajuda a la dependència, a les residències i als pisos tutelats, som els últims de la cua. Anem darrere de la Renda Garantida, els pisos socials, les famílies amb risc d’exclusió, els MENA de la DGAIA, atenció als infants, protecció de la dona i altres serveis socials. No ho dic jo; ho va dir per TV3 el 3-2-2020 el senyor Enric Morist, vicepresident de la Taula del Tercer Sector.
Joan Pes
Sant Sadurní d’Anoia
Permeteu-me un parell de comentaris:
De les pensions no en parlo, perquè és responsabilitat de TOTS manifestar-nos i exigir la seva continuïtat. No oblidem que són imprescindibles i que estan en perill. Curiosament, tothom surt al carrer per mil i una reivindicació i, de les pensions, pràcticament mai.
Sembla que em podré entrevistar amb el segon alcalde del que parlo, en un parell de setmanes.
Posteriorment a l’enviament d’aquesta opinió he aconseguit reunió amb el senyor Anton Amat, proper alcalde, per al dia 26.