Pot ser perquè ho hem après o per natura, sense arribar mai a ser miserables, que no és un defecte ni tampoc un inconvenient, ans al contrari. Més aviat diria que és una qualitat i una virtut. Quan tots érem materialment “rics”, abans que les entitats financeres estronquessin l’aixeta del crèdit, al president d’una d’aquestes entitats el van catalogar com una persona molt austera.
En l’acte d’entrega dels Oscar del cinema d’aquest any, era obligatori, com sempre, anar rigorosament ben vestit, fins i tot el personal adjunt, que per una vegada van decidir llogar-ho només per a l’ocasió. A l’establiment on els van proporcionar/llogar els vestits van coincidir amb un gran actor del cinema americà de primera fila, que també hi era pel mateix motiu, llogar el vestit per a la gala.
Hi ha persones que no disposen de vehicle propi perquè, quan ho necessiten esporàdicament, fan servir el taxi. Una altra cosa és el plantejament que té el jovent davant l’emancipació quan han de decidir comprar o llogar un habitatge. Aquí ja no és qüestió de ser o no ser auster, sinó que dependrà molt del projecte de família que tingui la parella, que per lògica inclourà, entre altres, l’austeritat. D’aquí allò que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
