Els politiquets no s’atreveixen a aprovar-la per por als llepaciris antiavortistes. Ja no cal, perquè han sorgit tres nous sistemes letals: 1r, els “ninges” (nois/es i joves asimptomàtics), amb les hormones alterades; 2n, un cert nombre de residències macabres (no totes, és clar); 3r, els triatges d’accés a les UCI durant la primera onada de la pandèmia.
Quant als “ninges”, ni els seus pares, ni l’alcalde, ni el responsable de Governació, ni la Policia Local, ni els Mossos es posen les piles. No cal perdre el temps denunciant-los, com demana el nou conseller d’Interior. Torra no va cessar els consellers responsables (o irresponsables) de les residències, només els del PDeCAT per altres motius. Tampoc ho farà l’Aragonès, són del seu mateix partit. Només conec dues persones que es preocupen públicament per les residències: la Cinta Pascual i l’Oriol Mitjà. El meu agraïment a tots dos.
No he vist mai manifestacions multitudinàries per les residències ni per les pensions. Ni que fos per egoisme de supervivència econòmica, hauria estat un detall que les organitzessin els fills i nets dels pensionistes en risc. Quan els afecti directament la crisi i es trobin amb una mà davant i l’altra darrere, no en tindran prou amb la quimèrica “renda garantida” i necessitaran les pensions dels seus, que potser viuen a les residències de què parlo. Potser alguns malvats pensen en l’herència. Jo, que sempre he pensat passar els meus últims dies en una residència, ara estic envaït de dubtes.
Que corri la veu que l’estat del benestar ja fa temps que no existeix a Catalunya. Tampoc articles de la Constitució que parlen de drets fonamentals com l’habitatge. Combatem les infernals màfies de traficants de persones desesperades del Tercer Món, portant-les aquí enganyades.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Moltes gràcies a la Redacció.