El dia 12 de març el Tribunal Suprem decidirà si envia el vilafranquí Adrián Sas a presó durant tres anys i mig o li rebaixa la pena. Aquest militant de l’esquerra independentista ha estat jutjat i condemnat per l’Audiència provincial de Barcelona per cometre, suposadament, un delicte contra l’autoritat i de lesions lleus en el marc de la manifestació que es va fer al voltant del Parlament de Catalunya pel primer aniversari de l’1 d’octubre. El procés judicial va començar el 2018 i ara, coincidint sospitosament amb el debat al voltant de la llei d’amnistia, ja hi ha data per deliberar el seu recurs de cassació. Del que decideixi aquest dia el TS en depèn el seu futur immediat.
El cas de Sas no és l’únic que es resoldrà aquests dies, a correcuita. El sistema judicial sembla que té molta pressa per deixar-ho tot ben lligat per si de cas arriba a entrar en vigor la llei d’amnistia. Una pressa i unes ganes que brillen per la seva absència en moltes altres causes i investigacions obertes.
Aquesta setmana mateix s’ha provat el que era per a molts una evidència: a l’Estat espanyol durant anys hi ha hagut una policia política que ha utilitzat agents i fons públics per a finalitats polítiques i que ho ha fet sense cap escrúpol, trepitjant i vulnerant drets a tort i a dret. La Vanguardia i eldiario.es han fet públics els documents que acrediten que hi havia una brigada política al servei del Ministeri de l’Interior durant el govern del PP de Mariano Rajoy, tot un engranatge al marge de la llei que, almenys entre 2012 i 2016 operava per fabricar proves contra polítics catalans, les feia arribar a la taula del ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i després els filtrava interessadament a la premsa. L’Operació Catalunya implicava tot un engranatge de comissaris, comandaments policials presumptament corruptes i una cúpula política que ho avalava i ho amagava.
El major Trapero, l’expresident del Barça Sandro Rossell, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, o l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas han estat víctimes d’aquesta guerra bruta. Tots ells ho han denunciat i cap se n’ha sortit. Topen sempre amb el sistema judicial que mira cap a una altra banda. No hi ha tampoc cap imputat per formar part d’aquesta operació. No interessa. Per aquesta causa hi ha desídia, no hi ha pressa, ara bé, per represaliar el moviment social i independentista sí. Llavors sí.
