Vilanova i la Geltrú és el municipi amb més risc d’inundació del Penedès. Segons dades de Protecció Civil, les inundacions fluvials podrien afectar el 47% de la població, és a dir, uns 31.700 habitants. Aquesta situació s’explica perquè a la capital del Garraf conflueixen almenys tres torrents.
Segons ha explicat a La Fura el geògraf vilanoví, Tòfol Tobal, “Vilanova és una ratera des del punt de vista de la geografia”. Tobal detalla que a la ciutat conflueixen una gran quantitat de rierols que ocupen conques de recepció molt petites i que, en cas de grans pluviometries, es poden omplir ràpidament. Són, bàsicament, el torrent de la Pastera al nord de la ciutat, el torrent de Sant Joan a l’oest, i el torrent de la Piera a l’est.
En aquest sentit, els barris amb més probabilitat de patir una inundació són Sant Joan i Ribes Roges per la seva proximitat al torrent de Sant Joan. El barri de Mar i la Geltrú, per on baixa el torrent de la Piera, és un altre punt calent. De fet, aquesta riera té, a una banda, la Geltrú i, a l’altra, una de les vies més importants de la ciutat, com és la Ronda Europa. Una carretera que, quan es produeixen episodis de fortes pluges, acostuma a col·lapsar.
D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració, el centre de Vilanova també podria patir els efectes d’un desbordament, tot i que amb una probabilitat excepcional. “Els mapes ens diuen que en un període de 500 anys, el 90% de la ciutat estarà sota l’aigua”, diu l’expert.
Per a Tobal, deconstruir el que ja s’ha fet a les zones inundables és una mesura “molt costosa i poc realista”, i creu que la solució passa, senzillament, per deixar de construir-hi. “Haurem d’eliminar el barri sencer de Ribes Roges?”, es pregunta el geògraf, que creu que s’haurien de crear mecanismes per evitar els riscos.
En aquest sentit, Tobal proposa la creació d’un pla de redistribució de la població en cas de pluges extremes, “com tenen al Japó quan es produeixen terratrèmols”. “Cap pla explica com posar en zones segures 30.000 persones”, apunta l’expert, alhora que reclama un estudi per catalogar els edificis de la ciutat susceptibles de ser refugis d’inundacions. “Un cop identificats, s’haurien de senyalitzar perquè la població sàpiga on ha d’anar en cas que fos necessari”, continua.
Finalment, el geògraf ha exigit mecanismes reals de presa de decisions perquè “avisar amb antelació és vital per evitar desastres com el que s’ha produït al País Valencià”. Així mateix, Tobal creu que les alertes s’haurien de donar en funció de la informació científica de que es disposa, “que és cada cop més precisa”. “No fer-ho”, diu, “és un autèntic crim”.
Pla d’emergència
El govern català vol que en un període de dos anys tots els municipis disposin d’un Pla de Protecció Civil homologat. En el cas de Vilanova i la Geltrú, el Pla d’Actuació Municipal data de l’any 2009 i es troba pendent de la revisió definitiva per part de la Generalitat. Des del Consistori, però, expliquen que ja es pot aplicar en cas que fos necessari, ja que el Ple de l’Ajuntament el va aprovar a principis de 2024 i està validat per tots els serveis implicats.
