El conseller de Territori i Sostenibilitat, el vilanoví Damià Calvet, acompanyat de l’alcaldessa Neus Lloveras, ha inaugurat aquest dimecres la plaça del Port de Vilanova que, amb una superfície de 13.000 m2, s’ha convertit en la plaça més gran de la ciutat. Els treballs, executats per Ports de la Generalitat amb una inversió de 870.000 euros, han permès guanyar un gran espai obert al mar i integrat a la façana marítima.
L’actuació ha contemplat la urbanització de la plaça a un sol nivell, la creació de dues graderies que permeten asseure’s i gaudir de les vistes al mar, la col·locació de mobiliari urbà i la construcció de quatre grans parterres amb espècies autòctones, dos dels quals acullen elements que preserven la tradició marinera de la ciutat: el monument al Pescador i l’hèlix de l’embarcació La Mercè, un emblema pels vilanovins que es va haver de desballestar a causa del seu mal estat de conservació.
Durant l’acte, Damià Calvet ha situat “l’estratègia marítima” i “l’economia blava” com una de les “prioritats per al nou Govern”, i ha destacat l’aposta feta al port de Vilanova, en què en el darrer quadrienni s’han executat actuacions per valor de prop de tres milions d’euros. Calvet ha reconegut que la convivència entre l’activitat portuària i les ciutats no sempre és fàcil, però ha assegurat que es treballa constantment per millorar aquesta relació. La nova plaça del Port, ha afirmat, “n’és un bon exemple, ja que ha permès integrar el port i la ciutat generant un espai públic del què en podran gaudir tots els vilanovins”.
En termes similars s’ha expressat Lloveras, que ha recordat que “durant dècades Vilanova ha viscut d’esquena al mar”. “Amb aquest nou espai no només hem contribuït a revertir aquesta situació, sinó també a transformar la façana marítima, juntament amb altres actuacions com els nous espais naturalitzats de la platja del Far i el torrent de Sant Joan o les millores al Trajo de Garbí i al parc de Ribes Roges”, ha subratllat.
No exempt de polèmica
La plaça del Port és el resultat d’un llarg procés que no ha estat exempt de polèmica. El projecte inicial preveia la construcció de dos edificis, una proposta que va rebre una forta oposició per part dels veïns de Baix-a-Mar, que reclamaven un espai diàfan lliure d’edificacions. Davant les queixes veïnals, l’Ajuntament i Ports de la Generalitat van acceptar concentrar la futura edificabilitat a la zona ja edificada on actualment hi ha la nau de Dadrisa.
Amb tot, i amb la voluntat d’aconseguir el màxim consens possible, l’Ajuntament va convocar el 2015 un procés participatiu per definir l’espai i la seva interrelació amb el passeig marítim. Un procés que va culminar amb un concurs d’idees d’on va sortir el projecte guanyador que ha acabat marcant les directrius de l’actuació final.
Ara, amb la plaça ja urbanitzada, queda pendent resoldre l’enderroc de l’esmentada nau i construir-hi un nou edifici, els usos del qual encara s’han de definir. Sobre aquesta qüestió, Lloveras ha manifestat que l’actuació s’executarà en una fase posterior a l’espera de trobar el finançament necessari per abordar-la.
