La plaça és vostra!

Com acabem d’apuntar, el carnaval de Vilanova no s’entén ni es concep sense l’associacionisme. La Federació d’Associacions pel Carnaval (FAC) és l’entitat que aglutina i coordina totes les entitats vilanovines vinculades amb l’organització d’aquesta festa. Va ser creada justament fa trenta anys i actualment la integren 77 entitats. Nou persones provinents d’alguna d’aquestes associacions formen la junta, la qual té un mandat de tres anys. La seva feina és coordinar i gestionar tots els actes estructurals del programa de carnaval de la ciutat. A diferència de la pabordia –els organitzadors de la festa major, els membres de la qual s’escullen–, els membres de la junta de la FAC es presenten avalats per les seves entitats.

La junta actual de la FAC, que enguany ha organitzat el seu tercer i darrer carnaval, està formada per Anna Candela, de l’entitat La Medusa, Jordi Roca (Falcons de Vilanova), Mireia Contreras (A.E. Talaia), Susanna Peinado (Diables de Vilanova), Laura Candela (Endimari), Marta Pagès (Agrupació de Balls Populars), Lara Vera (La Unió Vilanovina), Andreu Pino (A.V. la Geltrú) i Mari Luz Manyé (Tric Taller). “Nosaltres treballem assembleàriament, el projecte dura tres anys i les persones que en formem part ja érem un equip abans de començar”, explica la seva presidenta, Anna Candela.

La feina de la FAC és contínua al llarg de l’any: “Com a molt ens deixem un parell o tres de setmanes de descans després del carnaval, però ràpidament tornem a posar-nos-hi. Hi ha molta feina!”, comenta Marta Pagès. La junta es reuneix cada dimarts de l’any al vespre, i a això cal sumar-li les reunions de comissions, alguna altra amb entitats externes i les cinc assemblees ordinàries anuals.

“El primer any vas força perdut i comptes amb l’ajuda de la junta anterior, que et fa el traspàs; el segon ja et tires més a la piscina, nosaltres, per exemple, vam crear les comissions de Comparses, de Coros i d’Estatuts i també vam impulsar el projecte dels antifaços de la Rambla. Aquest tercer i darrer any hem treballat en l’ecocaramel i en la prevenció de la violència masclista, promovent els punts liles”, destaca Pagès.

Tot i que el carnaval és la festa més popular de la ciutat i no hi ha vilanoví que no la visqui amb intensitat, a vegades a la junta de la FAC li costa trobar tota la implicació necessària per part de les entitats. És per això que recentment s’han canviat els estatuts i s’ha acotat molt més quines associacions podien formar-ne part: “Ens trobàvem que moltes entitats només tenien la seva raó de ser per poder sortir a comparses, i més enllà d’això no contribuïen en res a la ciutat durant l’any. Per aquest motiu es va plantejar i aprovar una modificació dels estatuts que diu que una entitat no pot ser únicament un grup d’amics que surt per carnaval, sinó que ha de ser un col·lectiu viu, que s’impliqui i faci alguna altra activitat la resta de l’any i que, si arriba el moment, pugui organitzar un Arrivo o un Enterrament”, explica Lara Vera.

I és que l’Arrivo i l’Enterrament de la Sardina són dues de les activitats que cada any organitza alguna associació diferent. “No hi ha cua d’entitats per organitzar-los. De fet, enguany ningú volia fer l’Arrivo i a l’assemblea de setembre vam plantejar la possibilitat de fer un sorteig. Finalment van presentar-se l’Associació de Veïns de la Geltrú, mentre que de l’enterrament se n’encarregaran els Llaguts”, diu Vera.

Els temps de la FAC i les entitats vinculades al carnaval poca cosa tenen a veure. Si la primera està tot un any treballant-hi sense gairebé descans, les segones s’hi posen a un mes vista.

Per conèixer com s’organitzen hem parlat amb dues entitats: la Unió Vilanovina i la Societat Sardanista de Dansaires Vilanovins, totes dues amb una trajectòria molt àmplia dins el carnaval i amb participació en pràcticament tots els actes.

La Unió Vilanovina va néixer a la dècada dels vuitanta, fruit de la fusió del Coro (històrica Unió Vilanovesa) i la Cort, i compta amb uns 350 socis. És una entitat cultural, recreativa i d’oci que organitza activitats durant tot l’any, tot i que el màxim volum de feina es concentra per carnaval. Tal com explica el seu president, Oriol Castro, la Unió participa en tots els actes de carnaval, tot i que, com passa en totes les associacions, el més participat són les Comparses: “Sortirem amb set banderes, una d’infantil i sis d’adults, i en total hi participaran 300 parelles, és a dir, 600 persones”.

Els comparsers de la Unió porten americana de caixmir, pantalons i sabates negres, corbatí lila, camisa blanca i barretina lila. Les comparseres vestit o faldilla i sabates negres, mantó i clavell blanc. “L’any passat, per primera vegada, vam encarregar americanes per a la canalla i tenim una borsa pròpia. Aquest any també n’hem fet alguna per a adults i qui ho vulgui pot llogar-les”, detalla Castro. Una altra opció per aconseguir la vestimenta és demanar-la o llogar-la a algú, “hi ha centenars d’americanes de la Unió per Vilanova”, afegeix.

Les Comparses són el punt àlgid del carnaval de Vilanova. Tenen lloc diumenge i transformen la ciutat de cap a peus, ja que des de les 9 del matí i fins a les 3 del migdia, per tots els carrers desfilen parelles de comparsers agrupades darrere les banderes de cada societat, vestits tots igual i ballant al so de la música de les xarangues i amb el farcell ple de caramels. El moment culminant de la festa té lloc a la plaça de la Vila, amb les tradicionals guerres de caramels entre entitats i l’exhibició de la bandera al balcó de l’Ajuntament.

Enguany hi haurà set guerres i dues més d’infantils. Pels quatre costats de la plaça entraran catorze banderes (en dues guerres seran quinze) que plegades tombaran per la plaça al ritme de la Turuta, una marxa militar que ha esdevingut l’himne del carnaval vilanoví. Quan per megafonia l’speaker pronunciï la frase “Comparseres i comparsers, la plaça és vostra!”, començarà la guerra més dolça de totes, una batalla a cops de caramel. En acabar els caramels, els banderers pugen amb la bandera al balcó de l’Ajuntament, la fan onejar i reben una cinta commemorativa.

Per a molts vilanovins ser banderer és una satisfacció: “Jo he crescut als Dansaires i per mi és un orgull sortir cada any amb la seva bandera. Hi ha gent a qui no li agrada perquè significa que no pots anar amb parella, no pots beure…, però per a molts altres és un orgull. Fins i tot hi ha un grup de WhatsApp de banderers de totes les entitats de Vilanova i ens trobem al llarg de l’any. Hi ha molt de sentiment en aquest aspecte!”, explica Miquel Àngel Soto, el cap de la comissió de carnaval de la Societat Sardanista de Dansaires Vilanovins.

Els Dansaires són una entitat amb 55 anys d’història i en fa 43 que participen en el carnaval. Com a societat, organitzen cursets de sardanes, classes de ball, tenen seccions de gastronomia, pintura, fan caminades, tenen un equip de futbol… “i la més gran de totes: la secció de carnaval”, reconeix Josep Pérez, president de l’entitat. Enguany sortiran a les Comparses amb 9 banderes (1 d’infantil i 8 d’adults), amb uns 1.000 comparsers en total. Ells cada any donen el tret de sortida al carnaval amb una festa i a partir d’aquest dia, obren durant un mes les inscripcions perquè qui vulgui es pugui apuntar a les activitats que aquests dies organitza cada entitat. A l’Arrivo, per exemple, s’hi han apuntat 120 persones i desfilaran amb carrossa.

La Unió Vilanovina també participarà en l’Arrivo, ells sense carrossa. “El format d’Arrivo que nosaltres promovem no ens requereix encarregar tres mesos abans vestits a les modistes i això ens dona certa flexibilitat. Aquest any, per exemple, teníem una idea i fa pocs dies l’hem transformat”, explica Oriol Castro.

Tothom que vulgui participar en les activitats que organitzen les entitats vilanovines pel carnaval pot fer-ho, independentment de si en són socis o no. Per això les associacions fixen un preu per a cada activitat. Per exemple, per sortir a les Comparses, tant a la Unió Vilanovina com als Dansaires, es paguen 30 euros per parella (si un dels dos és soci) o 40 euros si no s’està associat. “Al final la quota el que fa és cobrir els costos de la comparsa, sobretot serveix per pagar la xaranga”, comenta Miquel Àngel Soto.

La majoria de xarangues que acompanyen el centenar de banderes que desfilen a les Comparses són del País Valencià. Arriben als locals de cada entitat al voltant de les vuit del matí i a les nou ho fan tots els comparsers. Cada comparser ha de portar els caramels de casa. Moltes entitats són distribuïdores dels caramels oficials del Carnaval i els venen directament, però no és requeriment obligatori haver-los-hi de comprar. La quantitat de caramels també és lliure. L’Oriol Castro (Unió) pensa que amb set o vuit quilos n’hi ha prou, mentre que el Miquel Àngel Soto (Dansaires) en recomana portar el doble.

Cada xaranga acompanya una bandera i són el banderer i els guies els que decideixen quin recorregut faran. A mig matí, tots tornen a la seva entitat per descansar una estona i esmorzar abans de reprendre el camí fins a la plaça de la Vila, on la festa culminarà a cops d’amable caramel.

Durant el diumenge de Comparses es calcula que es llencen 100 tones de caramels. La principal novetat del carnaval d’enguany és la producció de 25 tones d’ecocaramels. La iniciativa ha estat impulsada per la FAC a proposta d’una de les entitats associades, La Vinagreta, i s’ha pogut tirar endavant perquè va presentar-se com a projecte a la convocatòria de pressupostos participatius i va guanyar. En total s’hi han invertit 15.000 euros. L’ecocaramel és, de fet, un caramel tradicional però embolcallat amb un bioplàstic compostable i degradable (com les bosses que s’utilitzen per a la fracció orgànica) que substitueix la parafina que s’empra en l’embolcall dels caramels estàndards. Les 25 tones d’aquests nous caramels s’han venut a través dels supermercats col·laboradors (JR i Alcampo), a la botiga del carnaval i a través de diferents entitats. Tot i que són un xic més cars que els altres, la rebuda ha estat molt bona i s’han esgotat.

Des de la FAC, calculen que amb les 25 tones de caramels s’evitarà l’abocament de 5.800 quilos de plàstic i s’estalviaran problemes al clavegueram, dificultats per a la depuradora, brutícia a la ciutat o l’abocament de plàstics al medi ambient i microplàstics al mar.

I després de dos carnavals registrant agressions masclistes, enguany s’ha impulsat un Punt Lila. Es tracta d’un espai d’informació, prevenció i acompanyament davant possibles agressions sexistes. Qualsevol persona que estigui veient o patint alguna agressió d’aquest tipus podrà sol·licitar-hi ajuda. Estarà ubicat a la plaça de la Vila, concretament als baixos del número 11, a la cantonada amb l’avinguda de Francesc Macià. Hi serà aquest divendres d’Arrivo, des de les 9 de la nit fins a les 5 de la matinada; dissabte de Mascarots, des de les 10 de la nit fins a les 4 de la matinada; i també la nit del Vidalot, dimarts 5 de març, d’11 de la nit a 5 de la matinada. El Punt Lila s’anunciarà per la megafonia d’aquests actes de la plaça de la Vila.

El Punt Lila és un espai de referència de la festa, d’informació i assessorament de les violències masclistes, on atenen professionals expertes. Compta amb una zona per fer les tasques d’informació i sensibilització, i també amb un espai més reservat per poder atendre les persones en el cas d’haver viscut una agressió.