Fa unes setmanes que l’Ajuntament de Vilafranca ha començat a impulsar algunes de les mesures incloses al Pla de Mobilitat. L’actuació ha afectat un eix central de la vila: l’encreuament entre la rambla Nostra Senyora i la de Sant Francesc, i el canvi de sentit de circulació als carrers de Cal Bolet i el General Cortijo. La mesura, que fa poc més d’un mes que ha entrat en funcionament, no ha deixat indiferent a ningú: ni vianants, que ara s’han d’esperar un minut al semàfor, ni conductors, ni veïns, afectats perquè ara triguen una mica més de temps a arribar a casa.
El problema és la manera com s’ha fet: a correcuita i afirmant que, en només un mes, s’ha aconseguit reduir el trànsit en aquest punt. Tot plegat, sense aportar cap dada i en ple mes d’agost, quan tothom fa vacances. I, és clar, l’oposició n’ha tret suc, de tot això. Que si és “política d’aparador”, que els canvis “han empitjorat la circulació”… El joc polític.
Però el de Vilafranca no és un cas aïllat. A Vilanova es va fer durant quatre anys una feina ingent per pacificar el centre de la ciutat, eliminant els cotxes de la rambla i reduint el pas de vehicles per la famosa ronda Ibèrica. Una ronda que, per cert, aviat tornarà a tenir dos carrils i omplirà de trànsit rodat una zona on, fins ara, vianants i ciclistes tenien prioritat.
Al Vendrell també s’ha avançat molt en els darrers anys en aquest àmbit, no sense haver de combatre abans la temuda resistència als canvis. Des del 2019, la ciutat ha experimentat canvis substancials, com ara la reconversió a zona de vianants del carrer de les Quatre Fonts, el pont de França i, més recentment, el carrer del Doctor Robert. La voluntat és completar l’illa de vianants amb la pacificació de la rambla, una mesura que, ara per ara, sembla tenir tants detractors com partidaris.
Tothom –o la gran majoria– coincideix que calen mesures urgents per pacificar i retirar el trànsit rodat del centre de les ciutats, prioritzant els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Reduir les emissions de diòxid de carboni hauria de ser una prioritat de tots els ajuntaments que, posats a fer, també haurien de ser un pèl més creatius a l’hora d’aplicar aquestes mesures. En lloc de col·locar quatre semàfors, cal apostar per mesures a llarg termini que dignifiquin el centre i, sobretot, facilitin el veïnatge.
