La Santa Anna de la mainada

El Ball de Diablons del Vendrell va aparèixer per Sant Joan de l’any 2003, impulsat per persones vinculades als grups de foc. Està format per una cinquantena d’infants d’entre 8 i 12 anys, entre diables (40) i timbalers (11). Els diablons porten maça amb un punt de foc, excepte la diablessa, que en té tres, i Llucifer, que en té onze al ceptrot. La indumentària es compon de casaca negra (amb dibuixos que són obra de l’artista vendrellenc Joan Descals), pantalons vermells i espardenyes de vetes negres i vermelles. Com els Diables adults, fan petar carretilles i salten sota el foc, al so del tabal. A més, són els amfitrions de la cercavila de foc infantil que per primer cop es farà per Sant Jaume, i per Santa Anneta pronunciaran els seus versos diabòlics al migdia a la plaça Vella, en acabar la rèplica infantil de la cercavila del dia 26.

El Ball de la Patatuf apareix al 2008 i és el del segment d’edat més petit de l’Embarcada (7-8 anys). Existeix en altres municipis, com a Reus, però no és gaire habitual. Hi balla una minyona tafanera, representada per una gegantona carregada d’olles i cassoles, que condueix un pare, a la qual acompanyen vint infants que fan quatre balls diferents: tres des de la seva creació (Ball de la Patatuf, Ball de la Gegantona i la Serp) i un de nou que es va estrenar pel desè aniversari (Ball d’Aniversari). En ell ball més simbòlic del seu repertori fan dues rotllanes i ballen tot picant de mans per parelles. Els infants vesteixen pantalons blancs, camisola grisa, mocador de fer farcells, camalls carbasses i van acompanyats per la música de gralles i timbal. El ballen vint nens i nenes.

El grup dels Nans i Gegantons és un dels balls més antics amb continuïtat del seguici del Vendrell, si no el que més. Ha actuat cada any almenys per festa major i la Fira. Els primers quatre nans van arribar al 1930 juntament amb els gegants antics, Salvador i Teresa, que representen dos reis. Posteriorment se n’han anat afegint més fins a ser la dotzena actual, i alguns d’ells s’han anat renovant. Els porten infants d’entre 6 i 10 anys, cadascú representant un personatge diferent: el pirata, el diabló, el casteller, la festa de la bicicleta… El seu ball més característic és el ball dels nans. El 1997 es va incorporar al ball la parella de gegantons, Joaquim i Anna, que representen un pagès i una pagesa d’època del Vendrell, i que han anat tenint modificacions al llarg dels anys. Els portadors (deu, en total) tenen entre 12 i 16 anys. Van ser confeccionats amb fusta i cartró pel Grup de Dones del Vendrell i pels geganters. Solen ballar abans que els nans, però també ho poden fer junts. Entre les seves danses hi ha el vals-jota i la pilara. Nans i Gegantons s’acompanyen de música de gralla i tabal.

Des de fa quatre anys, la festa major del Vendrell té l’Aligueta, una rèplica en petit de l’Àliga, la figura de bestiari festiu que va ser presentada a vigílies de la festa major de 2013. L’Aligueta va ser construïda per l’escultor vilanoví Arnau Codina. Surt per Corpus, per la festa major i per la Fira de Santa Teresa, i només coincideix amb la seva “mare” per Santa Anna. Està feta de fibra sobre motlle de silicona, pesa 12 quilos, fa un metre i mig de llargada, un d’amplada i un d’alçada, i té un únic portador. Al bec porta una branca d’olivera i una de palmera, lligades amb uns llaços amb la bandera del Vendrell i la senyera. Els balladors i balladores (15) tenen entre 8 i 12 anys porten brusa de color blanc trencat, pantalons bombats d’adomassat, faixa negra i espardenyes de vetes negres, segons disseny de Manuel Jiménez i confecció d’Encarna Jiménez. El seu ball principal és el “Ball de l’Àliga del Vendrell”, compost per la vendrellenca Carlota Baldrís, per bé que també té altres coreografies. L’acompanyament musical de l’Aligueta consta de quatre gralles i timbal.

El Ball de Panderetes és un ball tradicional, derivat del Ball de Panderos, en què nens i nenes ballen alegres melodies interpretades amb sac de gemecs, flabiol i tamborí, tot fent sonar la pandereta. Tot i que és força popular al Penedès, al Vendrell no hi ha constància de l’existència d’aquest ball fins que fa tres anys l’Esbart Vila del Vendrell-La Lira va decidir crear-lo, amb la finalitat de fer participar la mainada en les festes populars de la vila i, de passada, nodrir el planter de dansaires vendrellencs. Les balladores (20) tenen entre 4 i 12 anys i vesteixen faldilla de flors, camisa blanca, espardenyes i llaç al cap; els balladors porten pantalons curts negres, camisa blanca, faixa vermella i espardenyes.

El Ball de Figuetaires, el segon per franges d’edat de l’Embarcada (9-10 anys), s’inspira en la dansa de la cançó popular “Ball de Sant Ferriol”, en què els balladors fan la figa, fan ganyifes o el pam i pipa mentre ballen. Els seus vint dansaires porten camisa de màniga llarga i pantalons blancs, faldellí, faixa, camals amb picarols, mocador al cap, gorra i barretina, tot plegat lila i groc. Les espardenyes són una de cada color. Ballen quatre balls, acompanyats per flabiol i tamborí: el ball de Parelles, la Serp, el ball de Plaça i la Ganyifa (estrenada l’any passat i composta expressament per al Ball del Vendrell pel vendrellenc Jordi Quintana, que hi toca el flabiol). Va crear-se al Vendrell al 2014.

El Ball de Cercolets és gairebé exclusiu de les zones vinícoles. El seu origen són les festes i cerimònies del final de la verema, cap al mes d’octubre, en què se simulava la construcció d’una bota de vi. Els dansaires (30 nens i nenes) recreen des de 2009 aquesta festa entreteixint els cèrcols, tots adornats de flors i dels pàmpols. Els infants, d’11 i 12 anys, que ballen els Cercolets van abillats amb camisa i pantalons blancs, faldellí negre i vermell, faixa i camalls vermells i dos mocadors estampats amb tons vermells. Els cèrcols estan folrats amb veta negra i vermella, i guarnits amb flors i fulles. La música la posen el flabiol, el sac de gemecs i el tamborí. Forma part de l’Embarcada.

Els Amics de l’Orgue i la Parròquia van impulsar ara fa quatre anys la creació del Lleonet, a imatge i semblança del seu “pare”, que simbolitza l’evangelista Sant Marc. El cadell de lleó va ser beneït el 3 de juliol de 2015. Està modelat en polièster de resina i fibra de vidre, té una alçada d’1,60 metres i una amplada de 95 cm, de mà a mà. Els elements identificadors que porta són l’escut del Vendrell i una fusió de les seves entitats impulsores. El va confeccionar l’escultor reusenc Manel Llaurador, i la música del ball ha estat adaptada per Jordi Quintana. La formació musical que l’acompanya és el Ço del Botafoc, en formació de Ministrers (flabiol, tamborí, tarota, sac de gemecs i trompa). Els balladors (25 nens i nenes d’entre 5 i 12 anys) duen espardenyes de set vetes, pantalons bombatxos, camisa de traginer i faixa. Enguany, Joan Marc Ferret ha fet un logo nou del ball, amb motiu del seu cinquè aniversari.

Els més ganàpies entre els balls infantils de l’Embarcada (13-15 anys) ballen el Ball de Faixes. Van vestits amb camisa i pantalons blancs, camalls amb picarols, un faldellí, espardenyes de vetes i, esclar, la faixa. Fan una dansa en què els balladors van teixint una xarxa amb les faixes fent ponts, ziga-zagues o cargols. En un moment sembla que les faixes estiguin a punt d’estrangular el capità, però de cop i volta fa un salt i es posa a sobre de la xarxa de faixes. L’acompanyament musical va a càrrec de grallers i timbaler. El ball neix al 2011 i hi prenen part 30 nois i noies.

Pere Montserrat, president de l’Embarcada Agrupació de Cultura Popular del Vendrell

Quin paper ha jugat l’Embarcada en la dignificació de seguici festamajorenc del Vendrell?

El 2006, quan es va crear l’Embarcada, hi havia molt pocs balls. Els Bastons, els Gegants i Nans, els Diables, els castellers, les Gralles del Baix Penedès i poc més. Aquell any es van recuperar les Gitanes, els Pastorets, després van venir els Panderos, els Cercolets…, de mica en mica s’han anat creant balls. A més, altres entitats han fet més grups, i ara tenim un seguici de cultura popular molt ampli i vistós.

Creus que el seguici festamajorenc ja està complet?

De fet, amb el Drac que s’ha recuperat aquest any som 24 balls, i segons el Protocol de la Festa Major ja no n’hi pot haver cap més, a no ser que de la cercavila del 26 en surtin els infantils.

Hi ha sobre la taula la possibilitat que això passi a partir de l’any que ve. Com ho veus?

Com a Embarcada és complicat perquè no tenim cap ball infantil repetit: no tenim Bastonets, no tenim Gitanetes. Però entenc que la cercavila de Santa Anna és molt complicada, hi ha el temps que hi ha, sempre anem tard, són molts balls, i entenc que hem de començar a plantejar-ho de cara a un futur pròxim.

Aquest any ja hi haurà per primer cop una cercavila exclusivament infantil.

A la cercavila de Santa Anna sortiran tots; per Santa Anneta al matí es farà una rèplica infantil del 26, amb el mateix recorregut i amb balls parlats; i a la tarda sortiran els adults.

En cas que s’acabi separant la cercavila d’adults de la infantil, l’Embarcada té prevista la creació d’algun altre ball?

Com a Embarcada, de cara al futur voldríem reduir el Ball de Faixes, i que hi estiguin dos anys en comptes de tres, perquè amb 13 i 14 anys sí, però als de 15 ja els costa. I crear algun ball per als de 15 i 16 anys, que fos atractiu per al jovent. Però s’ha de veure abans si es parteix la cercavila o no.

Per què es va perdre el Ball del 4 de Març?

Es va crear el 2008 i el 2011 es va dissoldre perquè portar el cavallet a sobre, a la canalla no li agradava, pesava massa. Es va dissoldre coordinadament amb la creació del Ball de Faixes, que va sortir el 2011 amb la canalla de l’edat dels que portaven els cavallets. Els cavalls van estar cinc anys al local, tapats, i el 2016 un grup de l’Embarcada va decidir recuperar-lo com a ball d’adults.