El vespre del dissabte 25 de gener del 2020, la plaça Francesc Macià del Vendrell s’omplia de gom a gom per celebrar la inauguració de l’any en què la ciutat esdevenia Capital de la Cultura Catalana. Aquell recordat acte, que va comptar amb la participació de diferents corals vendrellenques i el grup Lax’n’Busto, havia de ser el primer d’un centenar que estaven programats durant tot el 2020.
Malauradament, aquell 2020 acabaria sent molt diferent de com es preveia inicialment. Només un mes i mig després d’aquell acte d’inauguració, la irrupció de la pandèmia del coronavirus, amb el seu confinament estricte, va reduir enormement l’impacte que havia de tenir la celebració cultural.
Certament, cal reconèixer que l’Ajuntament va fer tot el possible per mantenir una mínima activitat, amb iniciatives com #LaCapitalaCasa, amb la qual es difonia el patrimoni local a través de les xarxes o es proposaven jocs i activitats per fer des de casa. També es va aprofitar qualsevol moment d’obertura per fer actes presencials, sempre amb aforament molt limitat, però que la situació excepcional i incerta del moment van acabar convertint en transcendents, com va ser el cas del concert que l’Orquestra Camera Musicae va oferir el juliol a la plaça Nova. Però tot i aquesta encomiable voluntat del consistori, és evident que aquell any que havia de posar el Vendrell al mapa cultural català, no va acabar complint els objectius previstos.
Per això, la commemoració aquest 2024 de l’Any Guimerà es pot prendre com una segona oportunitat per assolir els objectius de projecció, difusió i reconeixement cultural que ara fa quatre anys van quedar indefectiblement escapçats. No són pocs els qui han vist un paral·lelisme entre l’acte d’inauguració del divendres passat al Tàg, i el que va tenir lloc a la plaça Francesc Macià el 2020.
Guimerà és, sense cap mena de dubte, un dels principals dramaturgs de la literatura catalana, amb una destacada projecció internacional. També és una de les grans personalitats que estan vinculades al Vendrell. Igual com va passar el 1909, quan se li va retre un gran homenatge en vida, la vila ha de tenir un paper predominant en aquestes celebracions, per reivindicar el seu patrimoni cultural i recordar a tothom que dos dels catalans més universals van sorgir d’aquest territori.
