Jo tenia raó. Fa molts anys que defenso la seguretat ciutadana i la seguretat viària, especialment pel que pertoca a la gent gran i als minusvàlids. Ho he comunicat repetidament al representant del síndic de Greuges, als alcaldes i als regidors responsables. L’Ajuntament sempre ha negat les queixes amb arguments imaginatius. Que s’ho facin mirar. Ara, maleïdes gràcies a la covid i a l’oci nocturn, els jutges han destapat el problema i molts alcaldes ho han reconegut: molts municipis no estan capacitats ni preparats per fer front al problema. Catalunya no és segura, ni ara ni abans. Quan aquest any torni el síndic de Greuges, ja tindrem més arguments aportats per les sentències judicials i les confessions d’alcaldes sincers. Ja comentarem la creativitat de l’Ajuntament negant-ho.
Molts qüestionem que sortir a caminar “per fer salut” i et passa un vehicle per sobre o uns delinqüents t’entren a casa o t’encomanen el virus, sigui una bona idea. La pusil·lanimitat, la festa i altres opcions nouvingudes s’han prioritzat a la seguretat. Sense seguretat pugen la por i el risc i baixa la qualitat de vida, la salut i la llibertat. Altres ajuntaments han començat a contractar seguretat privada.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
No oblidem el consum i producció de marihuana D.O. Polígon Penedès.