Catalunya, un país, una terra,
on el cel és més clar,
amb honra celebra una guerra
que va perdre fa temps ja.
Fou un onze de setembre
d’uns anys dissortats,
Catalunya honra sempre
els seus avantpassats.
Es quedà sense força,
perdé sa llibertat,
d’aquells que va posar a la fossa,
el seu valor hem heretat.
Quatre barres té la senyera,
estan impregnades de sang;
esborrar-les és sa quimera,
això mai aconseguiran.
Són el caràcter noble,
el treball abnegat,
la parla del nostre poble
i el seny per tots demostrat.
Bells són l’art i la cultura
d’uns homes immortals,
la florent agricultura
dels nostres pobles rurals.
Amb gent que sempre canta
en el camp i la ciutat,
venera una verge santa
en el cim de Montserrat.
Ara és hora, catalans,
de lluitar amb fe sincera,
les mans amunt, germans,
enlairem nostra senyera.
Josep Vinyes i Pascual
La Gornal
