Josep,
Sí. La nostra mare, la senyora Maria, ens va deixar el 9 de novembre. La malaltia va poder amb les seves ganes de continuar lluitant.
Fa cinc anys que el nostre pare també ens va deixar i la gent, l’entorn i tot el que la nostra mare va trobar en aquesta petita cafeteria de la rambla Nostra Senyora va fer que recuperés les ganes de continuar endavant.
Com bé dius, aquests últims anys ella ha afrontat les muntanyes més costerudes, però gràcies als matins de tertúlia, bromes i bona companyia el camí ha estat molt més fàcil. La seva vida eren aquests bons moments i quan la malaltia els hi va prendre, per ella va deixar de tenir sentit continuar amb la seva lluita i va emprendre el viatge per retrobar-se amb el nostre pare.
Per últim, a tu Josep, a les seves bones amigues de tertúlia, a les treballadores de la petita cafeteria, als conductors del bus i a molta gent anònima que la coneixia, agrair-vos de tot cor la companyia i les bones estones que li vàreu donar.
Una forta abraçada per tots.
Anna, Fina, Lis i Esther
Esther Font Poch
Vilafranca del Penedès