La serra de les Gunyoles esdevé un any més l’escenari natural del Pessebre Vivent Parlat de les Gunyoles, un dels més destacats del territori. La que començarà aquest diumenge 17 de desembre serà ja la 46a edició del pessebre, un esdeveniment en el qual tot el poble s’involucra aprofitant l’entorn natural de la serra.
El pessebre té 13 escenes diferents, que els espectadors poden recórrer acompanyats d’una narradora. Com a principal novetat, en aquesta edició es comptarà amb la figura de la caganera. Des de l’organització afirmen que aquest serà “un dels pocs pessebres vivents amb un caganer de veritat“, essent encara més excepcional pel fet que serà una figura femenina.
No és l’única novetat d’enguany, ja que també s’han fet canvis a l’escenificació dels pastorets torrant pa a la vora del foc, que fins ara era estàtica i aquest any faran una interacció entre ells. També s’ha millorat el camí per facilitar el recorregut, i s’ha innovat amb el cartell i els díptics publicitaris, que ha il·lustrat l’artista penedesenca Xènia Castells.
Un any més, la direcció artística del Pessebre Vivent Parlat va a càrrec de Toni Regueiro. Les representacions es faran els dies 17, 25, i 26 de desembre i 1, 7 i 14 de gener, amb diferents sessions programades a les 18.00, a les 18.45 i a les 19.30 hores. L’últim dia es faran només dues representacions. Les entrades es poden adquirir anticipadament a la web pessebresvivents.cat.
Des del 1976
El Pessebre Vivent Parlat de les Gunyoles va néixer el 1976 com una continuació de la tradicional vetllada de Pastorets de Folch i Torres i Josep Maria de Sagarra, que es feia al local parroquial. Els primers anys, el pessebre vivent ocupava els carrers del poble i la cova gran, però amb el temps es va anar modificant, fins que va adoptar la serra de les Gunyoles com el seu escenari natural.
Les millores tècniques i estètiques que s’han anat incorporant i la dedicació de tot el poble per preparar cada edició, han convertit el pessebre en un dels esdeveniments nadalencs més destacats del territori. Una tradició que va passant de pares a fills i que només la pandèmia de la Covid-19 va poder interrompre. I és que, com diuen els gunyolencs, “un Nadal sense pessebre, no és Nadal”.
