Aquests darrers dies hem sentit nombroses autoritats conjurant-se perquè el 14 de setembre, sis mesos justos després del darrer cop, els nens i les nenes puguin tornar a l’escola. És essencial, diuen, que els col·legis obrin i que la mainada vagi a classe i es retrobi amb les seves amistats. Aquesta fèrria voluntat, però, és plena de peròs. I ningú ha trobat encara la manera d’aclarir els núvols foscos que hi sobrevolen.
Ja sigui per inconsciència de grups de persones que no prenen prou precaucions per evitar la propagació de la covid; ja sigui perquè es fan més proves que mesos enrere i, per tant, se’n detecten més; o bé per altres motius que se’ns escapen, el fet és que la corba de contagis torna a fer pujada i a un ritme alarmant, encara que afortunadament les UCI estan buides, molts casos són asimptomàtics i les residències de gent gran, per ara, estan més ben informades, i protegides. Però la situació no convida a l’optimisme.
Ja s’ha dit que és imprescindible que les empreses segueixin obertes i que la gent pugui treballar, perquè si no ens morim per malaltia, ens acabarem morint de gana. Si no ho veuen absolutament imprescindible, el món no es pot permetre tornar a fer confinaments durs com els de la primavera. Però ningú és capaç d’explicar què passarà realment quan comencin a aparèixer casos de positius a les escoles. En dos dies, poden tornar a estar tancades, amb tot de canalla a casa fent quarantena. Les pors seran lògiques. Qui no s’espantarà davant d’un esternut? I aleshores, què?
Ha passat en altres llocs. A França van obrir al juny i van tornar a tancar a cuitacorrents. A Alemanya han reobert al mes d’agost i ja n’hi ha una bona colla de tancades. Es poden permetre, les generacions que han de liderar el món del demà, perdre un altre curs? Moltes preguntes sense respostes clares ni clarividents.
Sí que hi ha una cosa certa: en el darrer trimestre del curs passat, l’escola privada ho va fer molt millor que la pública. Van fer servir amb més intel·ligència les eines digitals per no perdre del tot el curs. Ara que ja ha tingut temps per preveure el que pot passar, convindria que el Departament d’Educació s’hi mirés una mica més perquè no s’eixampli la distància. Si és que creu el que predica.
