Avui comença la campanya electoral i veient el pa que s’hi dona, fa tota la sensació que, com deia en un tuit el president de l’ANC, Jordi Sànchez, anem encaminats a viure i veure una campanya de mítings clandestins com els que es feien durant el franquisme, perquè l’ofensiva de l’Estat per impedir qualsevol cosa que tingui a veure amb el referèndum sobre la independència de Catalunya és furibunda.
En aquests moments, l’Estat espanyol és un ca rabiós, un animal ferit de mort que es pensava que desactivaria el moviment sobiranista amb el seu estol de males arts, i encara no entén com ha arribat a 15 de setembre en aquesta situació. Espanya ha perdut els nervis, ha perdut els papers. Amenaça el Govern, el president català, la presidenta del Parlament, els Mossos, els alcaldes, la premsa, els voluntaris, la Sindicatura Electoral, els membres de les meses electorals… i tots plegats vagarem per l’espai pels segles dels segles, perquè a les presons no hi cabrem i a un lloc o altre ens hauran de posar.
Estem a 16 dies de l’1-O i el Govern dona mostres de tenir-ho tot pensat i ben pensat. Li van tancar el web institucional del referèndum i el va reobrir al cap de poca estona amb un altre domini. I vet aquí que, en plena envestida, dijous els catalans vam rebre un cop de mà de qui menys ens esperàvem: el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va legitimar el referèndum en afirmar que si guanyés el sí, la CE ho respectaria. I només va afegir que Catalunya no seria membre de la Unió Europea de ple dret l’endemà mateix, sinó que hauria de seguir un procés d’ingrés com el d’altres països. Més no es pot demanar.
Cal aplaudir els alcaldes que han estat valents i no s’han arronsat davant l’ofensiva judicial teledirigida per Rajoy. Tenim raó, tenim dret a decidir el nostre futur com a país, sigui quin sigui el resultat de la votació, i els que no se senten interpel·lats a votar l’1 d’octubre, els que pensen que no serà vinculant, farien bé de rumiar-s’hi una mica més. Amb l’estat de les autonomies ja liquidat de facto, en joc hi ha decidir en quina mena d’estat democràtic volem viure.
