La proposta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de crear la Regió Metropolitana de Barcelona té com a objectiu ampliar el radi d’acció de l’Àrea Metropolitana, i que les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès en formin part, consensuant estratègies i reptes comuns. En aquest sentit, creiem que la proposta del Pla Estratègic Metropolità no només és pertinent i necessària, sinó que també cal implementar-la tan de pressa com sigui possible. El que podem lamentar és el punt de vista de la problemàtica i la metodologia de la proposta.
Respecte a l’enfocament de la problemàtica, creiem que rescatar el model de la vegueria de Barcelona del 2010, que des del 2017 ja no existeix, és un error. Cal tenir ambició i entendre el fet metropolità des d’una escala regional que superi l’esquema comarcal. Quan parlem de fet metropolità no podem pensar només en dues comarques del Penedès, cal que pensem en vegueria per les implicacions que comporta a l’hora de tenir en compte la funcionalitat del territori, per exemple els temes de mobilitat, i també a l’hora d’afrontar reptes territorials amb el Pla Territorial Penedès, que engloba quatre comarques.
Respecte a la metodologia, la taula estava formada per l’alcaldessa de Barcelona i els alcaldes de les grans ciutats de la “futura” regió. Cal ser sensibles amb les ciutats petites. Convocar els presidents comarcals de les vegueries de Barcelona i del Penedès hauria estat un encert; i també s’ha de demanar la presència dels delegats del Govern de la vegueria del Penedès i de Barcelona.
El fet metropolità i la seva dinàmica és un fet incontestable i implica el conjunt del Penedès. Cal que el repte metropolità superi la dicotomia centre-perifèria i que s’enriqueixi dels punts de vista de més enllà de Barcelona i els límits de l’actual àrea metropolitana.
Jaume Casañas
Cunit
