La Bisbal del Penedès va celebrar el passat diumenge una consulta popular no referendària sobre la proposta de fer un polígon industrial a la zona dels Masots. Un total de 690 veïns del nucli de la Bisbal i de la Miralba hi van prendre part, mostrant un rebuig majoritari al projecte. Un 62,6% dels votants es van decantar pel ‘no’ (431 persones), mentre que un 34,5% s’hi van mostrar a favor (238 veïns). És a dir, gairebé dues terceres parts dels votants es van oposar al projecte.
La consulta no era vinculant, però ajuda a fer-se una idea de què és el que pensen els veïns del municipi davant un projecte que ja va néixer des del principi acompanyat de la polèmica. Caldrà veure si això acaba suposant algun canvi d’ara endavant en la manera com el govern local (Compromís, PSC, ERC) veu la proposta. Les primeres reaccions apuntant que la participació no va ser elevada fan induir que això no serà així.
De fet, si una cosa ha confirmat la celebració d’aquesta consulta és que la classe política governant acostuma a donar més o menys importància a la veu del poble segons els seus propis interessos. Des de l’equip de govern de la Bisbal s’ha volgut treure ferro als resultats apuntant que, sobre el total del cens convocat, els que s’han oposat al projecte representen “un 33%”.
És una lectura que, certament, no és nova, però que ja indica el posicionament de cada actor en aquest assumpte. Si s’extrapolés a les últimes eleccions municipals, fer aquesta anàlisi suposaria reduir enormement el suport que el partit guanyador (Compromís) va obtenir, que ja aquest no seria del 39,3% com es va anunciar oficialment, sinó del 21,75%.
Igualment, al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, el 1020 vots que va obtenir el ‘sí’ a la Bisbal no suposarien un 91%, sinó tot just un 37,9%. I cal recordar que en aquell moment l’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, va considerar aquells resultats com “una victòria de la democràcia”, com es pot comprovar al seu bloc.
És més, durant l’1 d’octubre, l’argument que ara fa servir el govern de la Bisbal va ser el que van fer servir els partits contraris al referèndum. Una cosa que demostra que, en el fons, la voluntat dels partits polítics de saber l’opinió dels veïns depèn, bàsicament, dels seus interessos.
