El Patronat de la Fundació Antoni Tàpies ha nomenat la vilafranquina Imma Prieto com a nova directora de la institució per als pròxims cinc anys, després d’haver guanyat per unanimitat el concurs internacional convocat el setembre del 2022. La plaça estava vacant des del gener de 2020, quan va marxar l’anterior director Carles Guerra. Per al concurs, la Fundació Antoni Tàpies ha comptat amb una comissió d’experts formada per María Dolores Jiménez Blanco i pels membres del patronat Ferran Rodés, Manuel Borja-Villel, Toni Tàpies, Àlex Nogueras, Marta Clari i Sònia Hernández Almodóvar.
En la seva valoració, la comissió d’experts ha tingut en compte, a banda de la formació acadèmica i la sòlida trajectòria professional d’Imma Prieto, la riquesa del seu perfil, que reuneix tant un ampli coneixement de l’obra d’Antoni Tàpies com una extensa experiència en l’àmbit internacional. Alhora, la comissió ha destacat el projecte de futur que Prieto ha presentat per a la Fundació, una proposta reflexionada, ambiciosa i innovadora. La seva incorporació es produeix en un any molt rellevant per a la institució, que inaugurarà al desembre la commemoració del centenari del naixement de Tàpies.
Imma Prieto (Vilafranca, 1975) és comissària, investigadora i escriptora. Els darrers quatre anys ha estat directora d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma de Mallorca. Durant aquest període, ha fet més de trenta exposicions, entre col·lectives i individuals, una obra de teatre amb el creador nord-americà Robert Wilson, el congrés internacional del CIMAM o els cursos de formació d’Art i Pensament LAP (Zona de Contacte: reparar les crisis), entre moltes altres activitats generades des del museu mitjançant les quals s’han establert noves comunitats i vincles amb el públic local i s’ha assolit el reconeixement nacional i internacional de la institució.
Al llarg de la seva carrera com a comissària ha treballat, tant en l’àmbit nacional com internacional, amb els artistes Jimmie Durham, Martha Rosler, Maria Lai, Anri Sala, Ana Vieira, Yto Barrada, Banu Cennetoglu, Hiwa K, Teresa Margolles, Esther Ferrer, Dan Perjovski, Jorge Eduardo Eielson, Daniel García Andújar, Antoni Muntadas, el col·lectiu Mal Pelo, Rogelio Lopez Cuenca, Elo Vega, Elena del River, Maria Soroll, Fina Miralles, Antoni Llena, Miquel Àngel Campano, Estefania Peñafiel, entre molts altres. Com a docent ha impartit classes durant més d’onze anys a diferents universitats catalanes, destacant els cursos de Teoria i Estètica de l’Art Contemporani i Nous Mitjans, Teoria de la Imatge i Comissariat amb Mitjans Audiovisuals, i ha col·laborat amb diferents universitats en màsters, postgraus i conferències en l’àmbit nacional i internacional.
Ha col·laborat en diferents catàlegs, llibres de recerca i mitjans de comunicació especialitzats. Ha estat mànager del grup de recerca europeu ELAA (European Live Art Archive, 2008-2012), format per la Universitat d’Oxford, la Universitat de Girona i la residència d’artistes Glogauair de Berlín. També ha col·laborat amb altres grups de recerca internacional com ara Émergence de l’art vidéo en Europe (1960-1980), format per la Université Paris 8. L’any 2017 va realitzar el seu primer documental Eco de Primera Mort i el 2018 li van atorgar el Premi Internacional a la crítica d’Art GAC.
Ha estat membre de diversos jurats, entre els quals destaquen: Premi Velázquez (Espanya, 2021), Parlament de les Illes Balears (Espanya, 2020), Biennal Internacional d’Art de Conca (Equador, 2018), entre altres.
