Plasmar la seva realitat en un llibre i reivindicar, alhora, els drets d’un col·lectiu afectat per un seguit de barreres arquitectòniques i psicològiques. Aquest és el principal objectiu de Day by day, un llibre que acaba de sortir del forn i que segons la seva autora, Joana Massó, “no hauria d’existir perquè ja hauríem de viure en un món que ens inclogués”.
A través de l’art i del disseny, la vilanovina ha aconseguit materialitzar allò que tenia en ment des de fa més d’un any, una publicació gràfica centrada en les persones amb diversitat funcional. “La meva família i els meus amics m’havien animat a fer el llibre, però fins que no he acabat els estudis no ho he vist del tot clar”, explica. Un cop trobat el moment idoni, Massó només ha hagut de començar a dibuixar, d’una forma fresca i divertida, “un petit tast d’allò que el meu col·lectiu es troba cada dia”. Són situacions de la vida quotidiana que sovint passen desapercebudes, però que els impedeix fer vida normal: “Per nosaltres és un problema que no hi hagi rampes als semàfors, que hi hagi un arbre enmig d’una vorera i, en definitiva, moure’ns per la ciutat”. Però no només es tracta d’adaptar i fer accessibles determinats espais, “sinó de fer-ho tenint en compte que el nostre col·lectiu també té vida social”, denuncia l’autora, que posa com a exemple, les zones adaptades del cinema, uns espais aïllats de la resta de butaques: “Vaig anar amb la meva parella i ens obligaven a seure separats”. Petits detalls, per tant, que fan el seu dia a dia.
Una altra part del llibre s’encarrega de destapar alguns dels tabús que existeixen vers les persones amb diversitat funcional, com per exemple, aquells que tenen a veure amb l’amor o els estudis. “La gent creu que pel fet de tenir una discapacitat ja no puc estudiar i anar a la universitat o què només em puc enamorar de persones que també tenen una discapacitat”, lamenta.
La Joana té 23 anys i va néixer amb atrofia muscular espinal del tipus II, una malaltia neuromuscular que fa que tingui mobilitat reduïda. “Que faci servir cadira de rodes i no tingui força suficient, no significa que no tingui veu”, diu Massó. Una pràctica que ha influït des de molt petita en la seva forma veure el món i a les altres persones: “El fet d’estar en aquesta condició, m’obliga a parar atenció sobre el que passa al meu voltant i afecta profundament al meu discurs i a la meva manera d’explicar-ho”.
Una segona part?
“No em considero una persona valenta per explicar la meva vida. El meu únic objectiu és millorar la qualitat de vida del nostre col·lectiu”, diu l’autora, que assegura que ha hagut de fer una selecció de tots els problemes amb què es troben les persones amb diversitat funcional. Per això, Massó es planteja fer-ne una segona part. “M’agradaria fer un altre llibre parlant de qüestions relacionades amb la vida amorosa i un altre per explicar les dificultats amb què ens trobem a l’hora de viatjar”, avança.
Massó va presentar Day by day, per segona vegada, el passat cap de setmana a la llibreria A tres tintes de Vilanova i la Geltrú, on també s’ha posat a la venda. Com que es tracta d’un llibre autoeditat, l’escriptora no ha aconseguit distribuir-lo a través de cap altra llibreria, de manera que a hores d’ara es pot adquirir a la mateixa A tres tintes o bé contactant directament amb l’autora a través del correu electrònic [email protected].
