Un home de 60 anys, amb antecedents per violència de gènere, mata la seva parella a Sabadell i després es lliura als Mossos. La xacra del masclisme avança al galop i sense aturador. De què serveixen les denúncies, si després la poden campar al seu aire fins que ja no hi hagi marxa enrere? Un cas aïllat? Ho seria si fos únic, però tan sols a Catalunya ja es comptabilitzen almenys sis casos aquest 2021 d’atacs mortals d’homes contra dones; entre ells, el de la Pilar, que a finals d’abril va morir a la Bisbal del Penedès, també presumptament a mans de la seva parella, que li havia calat foc.
Si obrim una mica la perspectiva, més del mateix. Dijous, a Pozuelo de Alarcón (Madrid), diferent escenari, idèntic guió. La dona aquí tenia 76 anys i va morir d’un cop al cap. Al cap d’una estona, van trobar el seu marit –ara vidu– tacat de sang. Segons la Delegació del Govern de l’Estat contra la Violència de Gènere, aquesta és la 27a víctima mortal de l’any per violència masclista. I des de 2003 hi ha 1.005 dones assassinades per aquesta causa. Tenint en compte que els números oficials sempre perden uns quants llençols de la bugada completa…, deunidoret, amb la tara del masclisme. I aquests només són els casos més extrems.
Lluitar contra això no és fàcil. És una infecció ancestral, un virus desconfinat que no s’atura ni amb segones ni amb terceres dosis de vacunació. La inèrcia de massa segles d’una mateixa [in]cultura dominant és massa feixuga. Es combat amb educació, amb sensibilització, amb l’arraconament públic de tota mena de capteniments atàvics. I amb denúncia, que no és garantia de res, però sí que actua contra la normalització de comportaments que no en tenen res, de normals.
I evidentment, la normalització de la vida pública de partits que porten el masclisme, la xenofòbia i la lgtbifòbia com a bandera, que enalteixen la bandera amb una forta bravada de testosterona i que minimitzen fins i tot els casos més repulsius, a redós d’una judicatura que davant les violacions, per poc que pugui converteix les agressions sexuals en “tan sols” abusos, doncs tot això no són altra cosa que missatges d’empara per a les ments més depravades i per a influencers que ajuden a perpetuar el model de societat patriarcal. Encara, en ple segle XXI.
