El directora de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, va visitar divendres les obres d’ampliació de la depuradora de Vilafranca i el pantà de Foix, i va aprofitar la visita per anunciar, d’una banda, la recuperació del vell projecte de fer una dessaladora d’aigua de mar a Cunit, i d’altra banda, d’un conjunt d’actuacions de millora de qualitat de l’aigua als trenta quilòmetres finals de la conca del Foix. També es preveu redactar un pla d’usos de l’aigua depurada, de manera que es pugui reaprofitar per al rec, la indústria o per al que convingui (descartant que pugui servir per beure).
40% menys de cabal
El quid de la qüestió és que amb el canvi climàtic es preveu que els rius perdin entre el 30% i el 40% del seu cabal. A més, la majoria d’aigua que es beu a l’Alt Penedès i Garraf prové del Llobregat, d’on “costa molt potabilitzar-la” atès el mal estat del riu, diu Ridao. La solució que planteja la Generalitat és combinar la ingesta d’aigua “que baixi de la muntanya i les dessaladores”. I en aquest sentit, l’ACA contempla recuperar el projecte de 2007, que havia quedat al calaix, de fer una dessaladora a Cunit, molt a prop del terme de Cubelles, per portar aigua potable, de boca, al Penedès-Garraf, i també a Tarragona, amb una inversió de cent milions d’euros. D’aquesta manera, si falla l’aigua del Llobregat, en podrà arribar del mar. El projecte no té data, però es preveu per al sexenni 2022-2027.
Recuperar el pantà
Amb el mateix objectiu de reaprofitar l’aigua, l’ACA planifica diverses actuacions de millora de tota la conca del Foix, des de la depuradora de Vilafranca fins a la seva desembocadura, passant per l’embassament, amb la idea que baixi una aigua més neta, de més qualitat, que ajudi a la recuperació del bosc de ribera, que hi hagi amfibis, etc., però sobretot que es pugui reaprofitar. “Si no aprofitem l’aigua pel conreu o pel que sigui, no tindrem aigua per beure”, va dir Pere Regull, alcalde de Vilafranca.
Aquestes millores hauran d’incloure necessàriament la recuperació del pantà de Foix –ara en molt mal estat–, on caldrà reduir-hi les altes concentracions de fòsfor procedents del riu. “Ara li toca al Foix”, va dir Ridao, que vol un riu amb la qualitat de l’aigua que tenen ara el Besós o el Gaià.
En aquest sentit, les obres que s’estan fent ara per ampliar la depuradora de Vilafranca, amb un cost aproximat d’onze milions d’euros, són el primer pas de la recuperació de tota la conca. Tot seguit, haurà de venir la millora dels connectors dels nuclis urbans fins a l’estació, per donar més capacitat, evitar fugues, o també possibilitar que més municipis de la zona (ara en són 13, que sumen 77.000 habitants) desguassin l’aigua fecal a la xarxa. El president de la Mancomunitat Penedès Garraf, Sergi Vallès, apuntava que, per exemple, Pontons no hi està connectat. L’ampliació de la planta (la segona que es fa des de la seva inauguració el 1979) està dimensionada als creixements demogràfics que hi pugui haver a vint anys vista, segons explicava la cap de sanejament de la Mancomunitat, Sònia Garcia. La previsió és que les obres s’acabin al juny i tingui una capacitat de tractament de 24.000 m3 d’aigua al dia. Abans, en un parell de mesos, ja haurien d’estar acabades la part de les obres que permetin la reducció de nutrients.
Pudor als Monjos
L’alcaldessa dels Monjos, Imma Ferret, va aprofitar la visita per demanar si les obres farien que disminuís la pudor que se sent dels del poble, sobretot a l’estiu. La pregunta va quedar amb l’interrogant, però sí que l’ACA va avançar que l’any que ve faria un estudi d’olors per conèixer-ne l’origen, la freqüència, les hores, els tipus d’olors, la seva relació amb la meteorologia, etc. Ridao també va dir que malgrat l’ampliació, “no es preveu que generin més olors”.
