El Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment dimarts amb els vots del govern del PDeCAT-PSC i també del PP, i l’oposició de la CUP, ERC i VeC, el pla urbanístic més ambiciós de la història en una zona urbana consolidada de Vilafranca, el Pla del carrer del Comerç. Un planejament que va molt més enllà de la façana del carrer Comerç ja que preveu la transformació de tot el barri del Molí d’en Rovira, originalment dedicat al sector industrial del vi i que molt de mica en mica ha anat cedint espais a l’habitatge. El pla busca evitar que les naus vitivinícoles acabin marxant totes, preservar la façana arquitectònica de davant de l’estació i crear al darrere un barri d’habitatges pràcticament nou.
El regidor de Territori Josep M. Martí (PDeCAT) va explicar que un dels objectius del pla és aturar la regressió d’un barri que actualment té una de cada tres parcel·les en desús, i que d’ençà el frustrat intent de l’any 2007 d’aprovar el pla del carrer del Comerç havia augmentat un 16% la desocupació de solars.
El pla afecta 89.000 m2, de manera que es preveu desenvolupar-lo esglaonadament, en quatre fases. Martí va argumentar que l’increment de metres quadrats edificables es feia “buscant la viabilitat econòmica”. Els punts forts que va citar són que els edificis no tindran gairebé consum energètic; la destinació del 30% de l’habitatge a protecció oficial (274 pisos), un 10% dels quals estaran controlats per l’Ajuntament; 18.000 m2 de zones verdes i 3.100 en equipaments; i la previsió de noves activitats vinícoles i d’innovació al barri.
Al PP li preocupa bàsicament que als sis grans propietaris del barri els surti a compte la requalificació urbanística. Josep Ramon va dir que “potser afecti la viabilitat econòmica que els propietaris hagin de col·laborar” en la transformació del Molí d’en Rovira, amb servituds com “molts equipaments, zones verdes, el 30% de pisos de protecció oficial i la conservació de les naus” catalogades. I va advertir: “si els propietaris no veuen un benefici clar, no tirarà endavant”.
A les antípodes, la CUP, ERC i VeC, que una estona abans del ple havien demanat –sense èxit– que s’ajornés l’aprovació del pla, entre altres coses perquè només els havien deixat una setmana per estudiar un projecte de 1.300 pàgines.
Toni Peñafiel (VeC) va avisar que no s’havien previst les afectacions que tindria construir 900 habitatges en un barri sense escola ni biblioteca i com li afectaria la mobilitat, especialment perquè quedava entre les barreres de la via i dues avingudes d’entrada a Vilafranca. També va qüestionar el fals projecte de participació ciutadana del pla: l’enquesta passada per l’Ajuntament l’havien respost 57 persones. “Hi ha hagut més participació en la decisió del nom del local de joves”, va comparar.
Mònica Hill (ERC) va denunciar que el pla “només és el repartiment de sòl entre els sis grans propietaris” del barri, en què “el pal de paller és la construcció de quasi un miler d’habitatges rere les façanes de les naus, que seran un decorat”. També va dir que si els últims anys havien marxat cellers del carrer Comerç “en part ha estat promogut per part de l’equip de govern” i va recordar a l’alcalde que quan era a l’oposició, al 2007, “es va oposar enèrgicament al pla” perquè preveia 1.183 habitatges, es feia a cinc mesos de les eleccions i els van donar la documentació amb només quinze dies de temps per llegir-la. Ara són mil pisos, sis mesos i una setmana de temps. “Què veu, tan diferent?”, li va preguntar Hill.
Marcel Martínez (CUP) va dir que la “pressa” per aprovar el pla a mig any d’eleccions o sense donar informació a l’oposició “és sospitosa”. Va apuntar que el relació al que preveu al Pla General de l’any 2003, s’augmenta l’edificabilitat un 20%, en passar de 113.000 a 130.000 m2, “no és un canvi menor”, i “això és el que fa augmentar les zones verdes i els equipaments; no és una aposta del govern, ho marca la llei”. Martínez creu innecessaris 900 pisos quan a Vilafranca n’hi ha 3.000 de buits, segons la Generalitat, i va qualificar el pla de “liberal” perquè “treuen càrregues i regalen superfície als privats”.
El primer tinent d’alcalde Francisco Romero (PSC) va explicar que en els darrers anys l’activitat econòmica al barri ha baixat del 61% al 50%, que “és un sector que està en paràlisi” i que el pla incentiva un increment del 20% de l’activitat del món del vi i les noves tecnologies. També va dir que el pal estarà dos mesos a exposició pública per tal que tothom hi pugui opinar, va negar interessos electorals sinó que “ho fem per responsabilitat” i va recordar que prop de naus del carrer Comerç preveien blocs de baixos i tres pisos, més enrere baixos i cinc pisos i que l’única excepció, on es podien arribar als nou pisos, era a tocar de l’avinguda Barcelona.
L’alcalde Pere Regull va voler marcar distàncies amb el pla fallit de 2007: aleshores, hi havia petits propietaris en perill de ser expropiats “i només marxaran si ells volen”; “ara els pisos a la façana no passaran de l’alçada de les naus: la diferència és abismal”. I s’aixecaran 281 pisos menys que els previstos fa onze anys, amb un 30% de protegits: “deunidó”. A més, va explicar que “el percentatge de naus buides és brutal i si no hi ha un pla urbanístic quedarà desert”.
