Una altra economia és possible. Vivim en un món on les persones no estem al centre de les grans decisions, malauradament. Avui dia, qui mana no són en realitat els polítics, ni la ciutadania amb el seu vot (a quants països hi ha sufragi universal?), sinó les grans multinacionals que dirigeixen el món en la direcció que més els convé, que més beneficis els pugui reportar. Uns guanys que no es repartiran equitativament entre els seus treballadors i que si reverteixen en la societat serà en una petita part. Són empreses esclaves dels seus multimilionaris accionistes, de la borsa, de la necessitat imperiosa de créixer més i més, encara que impliqui una política de terra cremada.
Una altra economia és possible. Fa quatre dies, la companyia de Florentino Pérez era indemnitzada amb una celeritat insultant –en plena crisi econòmica i social, amb milers de desnonaments, pobresa extrema, indigència, en un context de retallades– amb la bagatel·la de 1.350 milions d’euros, pel nyap de la planta Castor al delta de l’Ebre; fins fa dos dies, els grans bancs, que havien estat rescatats amb diner públic, cobraven uns interessos de més per la patilla, perquè havien inclòs d’estranquis clàusules sòl a les hipoteques, de manera que sempre hi guanyessin, tant si l’euríbor pujava com si baixava; abans d’ahir, Abertis va rebre la bona nova judicial que l’Estat l’hauria d’indemnitzar per compensar la caiguda del trànsit durant la crisi. Entre 750 i 2.200 milions més.
Una altra economia és possible. I la podem fer realitat entre tots. Haurem d’acudir al banc, passar per l’autopista i tantes altres incongruències pesaran com una llosa sobre les nostres consciències perquè seguirem alimentant els poderosos i ho seran encara més. Però el Tema de la Setmana d’avui vol fer veure que una altra economia és possible. Digueu-n’hi cooperativisme; digueu-n’hi comerç just; digueu-n’hi banca ètica o moneda social; digueu-n’hi respecte per l’entorn, pel medi ambient; implicació social o presa de decisions col·lectives democràtiques; digueu-n’hi consum responsable, xarxes d’intercanvi o horts comunitaris. Poseu l’accent on vulgueu. Una altra economia és possible.
