Un dels malestars que des del programa Ocell de Foc més observem entre els i les joves de la vegueria Penedès és l’ansietat o l’angoixa, depenent de les referències i nomenclatures. Tot i que cada persona i context presenta les seves singularitats, podem determinar alguns aspectes comuns o transversals en tots els casos. D’aquesta manera, l’ansietat es manifesta com un estat de nerviosisme, amb un ritme accelerat del cor i la respiració, problemes digestius i altres expressions corporals, insomni, sentiment d’angoixa i temor cap a quelcom generalment borrós com pot ser, per exemple, la incertesa sobre el futur o, fins i tot, el present.
El jovent troba unes perspectives laborals que coincideixen poc amb el que esperen; estudis que requereixen temps i esforç, i en els que no hi cap la immediatesa per assolir les metes, els costa trobar ràpidament a una feina d’acord amb la seva formació, per més ganes que hi posin ho tenen molt complicat per emancipar-se de la família, les relacions d’amistat o parella no són fàcils i a vegades resulten “tòxiques”… “I ara, què? No ho sé” és una de les frases que més repeteixen.
L’angoixa (o ansietat) apareix com un senyal que alerta d’alguna amenaça o perill, possiblement por de perdre alguna cosa anhelada: un futur segur i amb oportunitats, una vida independent i, fins i tot, el perill de perdre la propia vida. Davant d’això s’observa certa tendència, probablement més entre els nois que entre les noies, a “aguantar”, a no expressar ni compartir el malestar amb les persones properes, a no demanar ajuda professional. Respon això a una manera de fer o a un ideal d’abans, del d’estar bé sí o sí, de no parar, de seguir com sempre, produint com sigui encara que perdi sentit?
El món adult tampoc s’escapa de tot això. Els anomenats agents socialitzadors (família, docents, televisió, xarxes socials, etc.) també conviuen amb la incertesa i la precarietat, amb la idea del “tu pots” i, si no és així, llavors el problema és d’un mateix i la responsabilitat, individual. La publicitat i les xarxes estan inundades de models o ideals de vida i consum com a solució (suposadament) a l’abast de tots . Sobrevola un gran pes i una gran fantasia d’invulnerabilitat.
Pares i mares desitgen el millor per als seus fills i filles, que siguin feliços, evitar-los tot el patiment possible, i amb molt esforç sovint intenten donar-los-ho tot. L’autoritat (no l’autoritarisme), entesa com la que ordena i posa límits, és un territori difícil de conquerir en aquests temps. Però és necessari per sostenir i orientar. És a dir, hi ha alguna cosa pitjor que una realitat amenaçadora i incerta i és no saber, de primeres, en què consisteix una cosa, què pot o no podrà ser, què és o serà difícil, què requerirà esforç i temps. És millor i menys dolorós assumir el mapa i les seves fronteres per poder tenir més clar per on es pot transitar, com i amb què, què es pot transformar i crear a partir d’aquí
Hi ha situacions que seran difícils, doloroses i angoixants, però es poder afrontar, buscar sortides i resoldre de forma realista i, necessàriament acompanyats. En aquest sentit, els amics, els grups, ajuden i, en general, solen ser el primer recurs dels adolescents enfront del malestar. Amb tot, convé no oblidar que en el context actual el llaç social està debilitat.
Des del programa Ocell de Foc* treballem amb els joves en aquest procés, sense baretes màgiques, però si amb espais possibles per crear i créixer acompanyats i acompanyades.
- Ocell de Foc és un programa impulsat i finançat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que es desplega arreu del país a través d’entitats i equips locals. A la vegueria Penedès el programa té punts d’atenció a les quatre comarques (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) i les entitats responsables de dur-lo a terme són Àuria Grup Cooperatiu, el grup cooperatiu Entrem, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la cooperativa Actua. Es tracta d’un programa que té per objectiu orientar i acompanyar els i les joves de manera personalitzada en els seus processos d’emancipació. Per això no només treballa en itineraris d’inserció socio-laboral o de retorn als estudis reglats, sinó també atenent la situació personal de cadascú, les seves possibilitats i recursos i els seus malestars i/o problemes de salut mental. Alhora, el programa lluita contra l’estigma dels problemes de salut mental.
Andrea Latorre
Psicòloga d’Ocell de Foc Penedès
